Javier Jiménez, psicòleg clínic expert en suïcidi: "Hi ha famílies que no s’havien adonat de res i això crea molt dolor"

¿Té sentit implantar l’autòpsia psicològica en àmbit general?

Totalment. Però falta capacitat. No tenim personal qualificat. Si parlem de Psicologia, de les 60 facultats que hi ha a Espanya, no n’hi ha cap on t’ensenyin a detectar i intervenir sobre conducta suïcida o en el dol, que és el marc en el qual entra l’autòpsia psicològica. A Espanya hi ha poquíssimes institucions que ho fan. Una d’elles és la Policia Nacional. També la Guàrdia Civil. Per això, probablement, el Ministeri de Sanitat, quan busqui personal que l’orienti, recorrerà als seus especialistes.

¿Com s’hauria de realitzar aquest tipus d’autòpsia?

Necessitem marcar un model perquè hi hagi una unitat de criteri. No val que un professional la faci en 10 minuts i un altre en una setmana. La pregunta que més es fa sempre és: "¿I per què se suïciden els adolescents, o els avis, o la població que sigui?». Sempre dic que no se sap. Pots tenir una pista i, mitjançant l’autòpsia psicològica, sí que podries encertar més possibles causes, no totes, però sí algunes de les quals han portat aquesta persona, tingui l’edat que tingui, a suïcidar-se. Jo ho dividiria per poblacions.

Ha esmentat una població molt vulnerable: els menors.

Al principi, es parlava d’utilitzar l’autòpsia psicològica més enfocada a aquesta població. Però no s’han disparat les taxes de suïcidi en menors, el que s’han disparat són les ideacions i els intents, sense cap dubte. Si a Espanya hi va haver un total de 4.116 suïcidis (dades del’INE del 2023), els menors d’edat i adolescents podien representar un 10%. No suposen el gruix. El gruix està en els homes d’entre 40 i 55 anys.

¿I on ha d’enfocar-se la prevenció?

Un dels problemes més grans és la intervenció en aquesta població que s’ha intentat suïcidar i ha ingressat en una planta de psiquiatria, tan traumàtic que és veure’s allà, sent perfectament conscients de la realitat. Els ingressen amb gent amb trastorns mentals greus o addiccions de tot tipus. ¿Què fas amb aquesta persona? ¿Li fas psicoteràpia individual? ¿Grupal? En molts casos, ni una ni l’altra. Si a molts els costa explicar a una persona de manera particular el que ha passat... Moltes vegades surten amb la mateixa ideació però, a més, amb la convicció que no volen que els tornin a ingressar. A més, quan els donen l’alta, els envien al seu centre de salut mental. I em consta que en alguns s’està donant cita per a d’aquí a un any.

Notícies relacionades

L’‘efecte Trump’ dispara l’interès per Espanya entre els científics

L’ONU avança contra la mineria submarina en aigües internacionals

Tornem a aquesta indagació en les causes. ¿Totes les famílies volen saber?

Mai esbrinaràs totes les causes. Es pot parlar amb la germana, el marit, el fill, els amics, els companys... però potser hi havia una cosa molt interna que no l’ha comptat a ningú ni l’ha deixat reflectida enlloc. En la majoria dels casos, és multicausal. Quant a les famílies, hi ha de tot. ¿Qui necessita saber? Les famílies que no s’havien adonat de res. Això crea molt dolor. De vegades els adverteixo que el que puguin descobrir els pot fer molt mal i és millor no saber. Altres famílies no necessiten que ningú els expliqui els motius per la trajectòria vital d’aquest pròxim.