Girona haurà de pagar més de 300.000 euros per 42 sentències favorables als treballadors municipals

La problemàtica afecta tot el personal que entre maig de 2019, quan es va aprovar la VLT, i desembre de 2022 feia una jornada superior a l'establerta. El gener de 2023 l'Ajuntament va canviar l'horari de les jornades laborals, que en aquell moment estaven fixades a les 35 hores setmanals. El fet que el consistori hagués contestat de forma negativa totes les sol·licituds presentades per registre d'entrada ha obligat els treballadors a acudir als jutjats.

Cal recordar que és un cas que ve de lluny i transcendeix el mandant actual amb Guanyem, Junts i ERC al capdavant. El conflicte va sorgir el maig de 2019, any en el qual Junts, amb Marta Madrenas al capdavant, va encetar el mandat amb minoria i sense arribar a cap acord amb altres formacions (ho va fer el 2021 amb ERC). Ho va recordar la tinenta d’alcaldia i regidora de Gestió de Recursos i Atenció a la Ciutadania i de Convivència i Seguretat, Sílvia Aliu, en el ple municipal del juliol de 2025, quan van sortir les primeres onze sentències fermes.

Arribaran més sentències

La secció sindical de CCOO estima que, de mitjana, la indemnització que l'Ajuntament haurà de pagar als treballadors que han guanyat les sentències és d'entre 8.000 i 9.000 euros. Algunes són de 5.000 euros, però altres s'enfilen fins als 15.000. Tenint en compte la mitjana, per aquestes 42 sentències que ja han sortit favorables, l'import que hauria de pagar l'Ajuntament és d'uns 330.000 euros.

També animen a la resta de treballadors afectats a posar demanda. De fet, calculen que n'hi ha entre vuitanta i cent afectats, a part dels 42 que ja han obtingut la sentència favorable, alguns dels quals ja han interposat demanda i se celebrarà el judici en les pròximes setmanes. Així, l'import total que hauria de pagar l'Ajuntament per totes les sentències favorables als treballadors podria superar el milió d'euros.

Desigualtats retributives

Notícies relacionades

Terrassa podrà multar les famílies amb fills absentistes: sancions de 3.000 euros en casos greus

Fred i calor a les escoles i confort tèrmic per llei a les granges: «Són més importants els pollastres que els nens»

Aquest és un conflicte diferent el que ja va tenir l'Ajuntament amb les desigualtats retributives. És a dir, hi havia treballadors municipals que cobraven menys que d'altres tot i fer la mateixa feina, per la qual cosa els empleats afectats van començar a demandar el consistori, en una problemàtica que també transcendia l'actual mandat.

Després de diferents sentències que van donar la raó als treballadors, el juny de 2024 es va firmar un acord per solucionar les més de 150 reclamacions judicials relacionades amb la desigualtat retributiva del personal municipal. Es va pagar quatre anys de retroactivitat en el cas del personal funcionari i un any en el cas del personal laboral.