Grip aviària desencadenada i Donald Trump en el poder: la tempesta perfecta

Si s’hagués d’explicar en un film l’evolució de la grip aviària dels últims mesos, el gènere més adequat seria sens dubte el del terror i la seqüència que vivim en aquest moment demanaria augmentar els tons greus de manera progressiva, com passava en la pel·lícula ‘Tauró’ quan l’esqual rondava la costa.

És el que fan pensar els successius brots del virus que s’han anat donant recentment i el que suggereixen els experts que es dediquen a rastrejar aquest patogen: el perill és cada vegada més amenaçant i en qualsevol moment es pot desencadenar l’escena del pànic. O no.

Les autoritats sanitàries brasileres van avisar a mitjans de maig de l’aparició d’un brot de grip aviària en una important explotació avícola de l’estat del sud de Rio Grande do Sul. La nova irrupció d’aquesta malaltia animal, que ha suposat l’immediat sacrifici de 17.000 pollastres i la sortida dels mercats internacionals del principal productor d’ous i carn d’au del món, se suma a la vintena llarga de brots que s’han registrat des de començament del 2025 en llocs tan distants com la Xina, els Estats Units, Cambodja i el Regne Unit, i s’afegeixen als que es van datar l’any passat, quan es va produir una autèntica explosió de casos. Una explosió no només geogràfica, sinó també, i això és el que més preocupa els científics, zoològica. 

Nova versió

La grip aviària, que es rastrejada pels veterinaris des que va ser detectada per primera vegada en una granja de pollastres del nord d’Itàlia el 1878, cada vegada és menys aviar i més general. El que durant dècades va ser una malaltia animal circumscrita a plumífers de criança o a escasses espècies voladores silvestres, a partir del 2021, després de l’aparició d’una nova versió del virus causant de la malaltia –el temible H5N1–, s’ha anat convertint en una plaga que afecta ja 480 tipus diferents d’aus amb presència als cinc continents. 

Però el veritable gir de guió de la pel·lícula de la grip aviària que té sorpresos els epidemiòlegs ha sigut la facilitat que aquest patogen ha manifestat per contagiar multitud d’espècies no avícoles que fins ara s’havien mantingut immunes a la malaltia i que en els últims mesos s’han vist afectats arreu del món.

Mig centenar de mamífers diferents han sigut registrats ja amb el virus al seu organisme. Alguns són salvatges i propis d’hàbitats remots, com els ossos polars, els lleons marins, els dofins o els pumes, però d’altres són domèstics i propers a l’àmbit humà, com els gats, els gossos, les vaques o els ratolins. 

Els especialistes descriuen la situació actual com d’«autèntica pandèmia». A algunes les mata, a d’altres només els provoca símptomes variables, però aquesta nova escala que ha adquirit la grip aviària ha convertit un assumpte veterinari en una preocupació de salut general per una simple qüestió matemàtica. «Cada vegada que un virus salta d’una espècie animal a una altra i s’adapta a ella, augmenten les possibilitats que generi una versió que aconsegueixi adaptar-se als humans i transmetre’s entre nosaltres, sobretot si aquest nou animal infectat viu en el nostre entorn pròxim», explica Raúl Rivas, catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Salamanca. 

Letalitat

Fins ara, la relació del virus de la grip aviària amb les persones ha sigut de temorosa cautela. Des que es va registrar el primer humà afectat per aquesta malaltia –un home a Hong Kong el 1997–, l’H5N1 ha sigut localitzat en gairebé un miler de pacients arreu del món. La dada sona tranquil·litzadora –no són gaires casos en un espai tan prolongat de temps–, però n’amaga una altra de molt més inquietant: la meitat dels que van contraure aquesta malaltia vírica, que en ocasions només va causar quadres de conjuntivitis i problemes respiratoris, van acabar morint. Les dues últimes víctimes han sigut un home de 65 anys de l’estat nord-americà de Louisiana que va morir el gener passat i una nena de tres anys que va morir al març a Mèxic.

Que la taxa de letalitat de la grip aviària voregi el 50% fa que aquesta malaltia se situï entre les amenaces més serioses que hi ha per a la salut humana. Pot servir de referència el virus de la covid –amb pandèmia i confinaments–, que amb prou feines va matar 3 de cada 100 persones infectades. Si una nova versió de l’H5N1 aconseguís transmetre’s entre humans, partiria d’un índex de mortalitat molt més alt i preocupant. 

Fins ara, la naturalesa química d’aquest patogen ens ha mantingut allunyats d’aquest temible escenari. Si bé els receptors del virus de la grip estacional –a la família del qual pertany l’H5N1– van aconseguir adaptar-se fa molts anys als humans per introduir-se a les nostres cèl·lules i multiplicar-se, el virus de la grip aviària no aconsegueix adaptar-s’hi per una qüestió d’acidesa: els receptors humans tenen un ph d’entre 5 i 5,5 i el ph de les proteïnes que envolten el virus és superior a 5,8. «Que 27 anys després d’infectar el primer humà no hagi aconseguit generar una versió capaç de transmetre’s entre nosaltres és un bon senyal. Vol dir que al virus li costa adaptar-se a les nostres cèl·lules. Però això no ens deslliura que qualsevol dia pugui aparèixer aquesta versió que ho aconsegueixi», adverteix Antoni Trilla, epidemiòleg de l’Hospital Clínic de Barcelona. 

Davant aquesta ombrívola perspectiva, els ulls de tots els viròlegs i epidemiòlegs estan avui posats en el contagi entre vaques lleteres que es va desencadenar a diverses granges de Kansas i Texas el març del 2024 i que des d’aleshores no ha parat de créixer, fins a arribar a afectar avui 1.065 explotacions ramaderes de 17 estats de tot el país.

El virus no les mata, però afecta la producció de llet, que queda infectada, i a més es transmet a gran velocitat entre les caps. «És la primera vegada que l’H5N1 es propaga tan ràpid entre animals d’una espècie no avícola, cosa que revela la seva adaptació a aquest nou hoste. Crida l’atenció la seva alta presència a la llet, una cosa que podria facilitar el seu contagi a altres espècies si la beuen sense pasteuritzar», assenyala Elisa Pérez -Ramírez, veterinària del CSIC especialitzada en virologia. 

Menys vigilància

No obstant, la principal preocupació d’aquesta científica –i de la resta d’especialistes consultats en aquest reportatge– no té a veure amb els animals, sinó amb les persones. «La pitjor notícia és que això estigui passant mentre el Govern nord-americà redueix els pressupostos per al control epidemiològic. Aquestes mesures estan facilitant el descontrol del virus», diu en relació amb les retallades en les partides dedicades a vigilar la salut pública imposades per Donald Trump.

Des de la seva arribada a la Casa Blanca, el Departament d’Agricultura i el Centre per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC per la seva sigla en anglès, una autèntica referència mundial per al seguiment d’aquestes patologies sense fronteres) han patit acomiadaments de personal i una severa reducció de despeses.

Darrere d’aquestes decisions no hi ha afany d’estalvi, sinó pura desconfiança en la ciència. El mateix secretari de Salut, Robert F. Kennedy Jr., declarat negacionista de la pandèmia, s’ha manifestat partidari de beure llet crua i de deixar que el virus circuli lliurement per les granges per aconseguir la immunitat de grup, una cosa que també aprova la secretària d’Agricultura, Brooke Rollins, i que posa els pèls de punta a la comunitat científica. «Grip aviària descontrolada i Donald Trump en el poder: és la tempesta perfecta», resumeix Salvador Macip, investigador mèdic de la Universitat de Leicester i la Universitat Oberta de Catalunya.

Un estudi publicat al març en la revista científica ‘The Lancet’ avisava que l’H5N1 està «a una sola mutació» de poder esquivar el sistema immunològic humà i adaptar-se al nostre organisme. ¿Som a l’avantsala de la pròxima pandèmia?

Cap expert s’atreveix a donar una resposta concloent. «Els virus de la grip sempre han sigut els més clars candidats a generar escenaris pandèmics. No obstant, la covid la va causar un coronavirus, no un de la família influença. En això dels virus i les pandèmies, sempre hi ha sorpreses», aclareix Raúl Rivas. 

Notícies relacionades

Com baixar el cortisol: els 10 hàbits bàsics que no pots oblidar

María Dolores Puga, demògrafa: «La població espanyola mai tornarà a ser jove»

La letalitat que fins ara ha mostrat l’H5N1 causa inquietud, però no tot són males notícies: «Si finalment aconsegueix adaptar-se als humans, la seva capacitat per fer mal baixarà per poder ser contagiós. En cas contrari es transmetrà pitjor que la covid», pronostica Salvador Macip, que remarca «un avantatge» d’aquest patogen davant d’altres de cara a una hipotètica pandèmia: «Als virus de la grip els coneixem bé, això ens permetria tenir aviat una vacuna».

Sigui quina sigui l’evolució que experimenti l’H5N1 en els pròxims mesos, a aquesta hora el diagnòstic comú incideix en la sensació d’incertesa. «El que estem veient avui no ho havíem vist abans amb aquest virus. Ens movem entre la preocupació i l’alarma», confessa Elisa Pérez-Ramírez. L’epidemiòleg Antoni Trilla ho descriu gràficament: «És com estar veient una pel·lícula de terror a càmera lenta. Però no en coneixem el final».