Un defensor de l’Església dels pobres i per als pobres

"Tu primer. ¿Com estàs?". Són les primeres paraules que un escolta quan es troba amb Dani Palau, el fins ara rector de Corbera de Llobregat (Baix Llobregat) i degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, que ahir es va convertir en el primer bisbe que nomena el papa Lleó XIV a Espanya. El nou bisbe, que molt pocs anomenen Daniel, es farà càrrec de la diòcesi de Lleida. Home defensor d’una Església dels pobres i per als pobres, el seu nomenament és un reflex del rumb que el Papa vol donar al seu pontificat.

És un sacerdot amb una alta formació acadèmica que disfruta baixant al fang. No en va, les seves primeres paraules com a bisbe electe van ser per al drama dels temporers al Segrià. "És un capellà amb vambes, que s’arremanga. Tant t’escriu un article acadèmic com et toca la guitarra, que el veus en bici per la muntanya i obre les portes de la seva rectoria per a aquells que més ho necessiten", diuen els que el coneixen.

Del barri de Sant Andreu

Palau va néixer el 1972 en una família cristiana del barri de Sant Andreu de Barcelona vinculada a la parròquia del barri. Va estudiar a l’escola Pare Manyanet i ja de petit participava en les activitats pastorals. "La seva relació amb la fe, amb Déu, ve des de la infància. I sempre va ser molt normalitzada. Igual que manté amics que no han seguit aquest camí, o altres que s’han casat, per a ell ser sacerdot era una cosa molt normal", explica Carles Muñiz, rector de Piera, amb el qual té una estreta relació. Palau va decidir fer el pas i entrar al seminari mentre estudiava Història, una carrera que va acabar el 1995. Sant Just va ser la seva primera plaça però es va ordenar sacerdot a Vilanova i la Geltrú. "Sempre s’ha implicat en els llocs on ha estat. A Vilanova va acabar sent abanderat en els carnavals, ha estat en colles de castellers i a Corbera va impulsar la creació d’un grup de bastoners", expliquen amics que el van conèixer durant el seu primers passos a Sant Just.

Notícies relacionades

Dos presidents, a 550 metres i sis mesos sense parlar-se

Sánchez promet a les víctimes de la dana un funeral d’Estat a València

A Corbera, plaça en la qual ha estat més d’una dècada, veuen un abans i un després de la seva arribada al poble. "Ha iniciat molts projectes culturals, el ball de cintes, el ball de pastorets, els bastoners... als diables ens deixava sortir en correfoc des de l’església, cosa que mai s’havia fet, va impulsar un festival de música clàssica als locals de l’església, va ajudar l’esplai de Corbera en els seus temps més difícils", recorden ferris ateus implicats en el teixit cultural del poble. El seu últim projecte, crear les cerveses artesanes de Corbera amb motiu del 730è aniversari del temple.

"No deixava de ser un capellà però amb ell es podia parlar de tot, ha ajudat molta gent. Qualsevol que tenia un problema sabia que podia picar a la seva porta i que ell hi seria", expliquen des del poble. Una de les seves actuacions va ser compartir la rectoria de la parròquia i obrir-la a persones migrants sense papers que estaven en situacions d’extrema vulnerabilitat. "No tan sols els acollia en la urgència extrema, els acompanya fins que han aconseguit la seva autonomia", afegeix Muñiz. La seva implicació ha sigut especial també per ajudar els joves. "Ell ho diu sempre, utilitzeu-me, per donar la cara, per demanar permisos... Té la forta convicció que el seu temps és per als altres", expliquen del nou bisbe.