El porta a porta pot encarir el servei d’escombraries fins a un 30%

La implantació de nous sistemes de recollida selectiva com el porta a porta o els contenidors intel·ligents permet en gairebé tots els casos millorar el percentatge de residus reciclats i redueix així el volum que acaba a l’abocador, però també porta un increment considerable dels costos per als ajuntaments. En alguns casos, l’encariment arriba fins a un 30%, segons experiències compartides ahir durant el congrés Recuwaste, celebrat al TecnoCampus de Mataró i en el qual van participar centenars d’experts, tècnics i empresaris del sector dels residus.

La Generalitat, a través de l’Agència Catalana de Residus (ARC), defensa la necessitat d’assumir aquesta despesa extra per fer front als reptes ambientals actuals. "Tothom ha estat d’acord que el preu de l’aigua hagi pujat en plena sequera, però gestionar els residus també té uns costos fixos per la seva recollida i tractament posterior i això s’ha de pagar entre tots", afirma Albert Planell, director de l’agència, en conversa amb aquest diari. Per a Planell, és necessari trobar fórmules perquè tot sigui al més "equilibrat" possible, tant des del punt de vista econòmic com ecològic. "Aquest és el repte que tenim sobre la taula", resumeix. El director considera que convé reflexionar sobre per què ens queixem de pagar una taxa anual de residus: "És cert que ha augmentat de forma considerable en moltes ciutats, però moltes famílies inverteixen la mateixa quantitat cada mes en telefonia mòbil". "Si no gestionem bé els residus, hi ha un cost indirecte que potser no veiem a curt termini, però, a mitjà termini, no recollir bé i perjudicar el medi ambient ens sortirà més car", avisa.

Sobre els sistemes de recollida selectiva més precisos, una de les intervencions més detallades va ser ahir la de Georgina Saumell, tècnica de medi ambient de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, que va implantar el sistema porta a porta el 2022 per a una població de 8.300 habitants. "Aquest model individualitza el servei, s’acosta al veí i prioritza la recollida selectiva respecte a la fracció resta (contenidor gris)", defensa. La fracció resta va passar de recollir-se sis vegades per setmana a només una, mentre que l’orgànica es va incrementar de dos a tres dies. Paper i envasos es recullen dos dies per setmana. També es va habilitar un punt d’emergència per a recollides puntuals i es va obrir una oficina d’atenció al ciutadà. Tot això va suposar un augment del cost tant de la recollida i el tractament com de la neteja viària que va ascendir al 25%.

En una línia similar es va expressar Quim Comas, cap de l’àrea de medi ambient de la Mancomunitat La Plana, que agrupa 13 municipis i compta amb dos municipis adherits més, amb un total de 36.000 habitants. Segons Comas, la implantació del porta a porta ha suposat "un salt quantitatiu" en la recollida selectiva, que ha arribat a xifres pròximes al 80% gràcies als sistemes tecnològics i a campanyes informatives.

L’aplicació del model també requereix adaptar la normativa municipal i redactar ordenances per sancionar conductes incíviques si és necessari, a més de tenir en compte aspectes com ara la protecció de dades per l’ús de tecnologies d’identificació de l’usuari. Malgrat l’esforç econòmic, els resultats són evidents i les dades de reciclatge milloren radicalment, i s’acosten als objectius que exigeix Europa.

Durant el debat, diversos regidors i responsables de medi ambient d’altres consistoris i consorcis comarcals es van interessar pels exemples exposats i van posar els seus temors sobre la taula, sobretot sobre com abordar el cost econòmic extra i la necessitat de més treballadors.

Notícies relacionades

Els bombers forestals cobraran més quan actuïn en emergències

La Fiscalia suma 20.000 diligències de suport a persones amb discapacitat

Esperant la llei

La nova llei de residus que fa anys que està pendent de presentar-se al Parlament i que l’Executiu pretén aprovar aquest any no exigirà aplicar un model concret, sinó que tindrà objectius, ja que el sistema s’ha d’adaptar a cada municipi. "El que funciona en un poble no té per què funcionar en un altre, depèn de la configuració urbana i del que espera el ciutadà", apunta Planell.