Diversos municipis enterren les velles canonades d’amiant

Almenys un 30% de les canonades de Catalunya són de fibrociment. És a dir, contenen amiant. Davant aquesta situació i incentivats per les subvencions que va oferir l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per reparar xarxes d’aigua i reduir la presència de fugues, centenars de municipis estan licitant contractes per substituir aquestes velles canonades d’asbest, que en molts casos estan deteriorades, i instal·lar noves conduccions d’aigua més modernes i eficaces.

No obstant, quan es realitzen aquestes feines, no sempre se segueix el procediment adequat: en alguns casos, els ajuntaments no ordenen la retirada i gestió de les antigues canonades de fibrociment. ¿I què se’n fa llavors? Es deixen enterrades al subsol sense cap tractament ni control posterior. Fonts de l’Agència de Residus de Catalunya, que forma part del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, consultades per EL PERIÓDICO, admeten que això pot passar de manera puntual.

Assenyalen que aquesta qüestió s’analitza projecte per projecte, individualment. En cas que la canonada de fibrociment no es manipuli, està previst que el document tècnic contempli la possibilitat de deixar-la in situ, segons sostenen fonts de l’agència. En canvi, si la canonada es manipula per fer la reparació o la renovació, s’ha de retirar el fibrociment amb empreses autoritzades (inscrites en el registre corresponent) i traslladar-lo a l’únic dipòsit especialitzat en aquest tipus de residus, a Castellolí (Anoia).

Així, malgrat la quantitat de subvencions habilitades per la Generalitat que –de facto, tot i que no sigui el seu objectiu principal– financen la retirada de l’amiant subterrani, algunes companyies i localitats opten per deixar les canonades sota terra i generen una espècie d’abocadors tòxics il·legals al seu propi subsol.

Un dels casos més flagrants és el que té lloc a la localitat d’Espolla, a l’Alt Empordà. En la licitació pública per substituir les canonades d’amiant consta la col·locació de noves conduccions. No obstant, s’explicita que les antigues canonades d’amiant no s’eliminaran. Segons ha pogut comprovar aquest diari a partir dels plecs administratius i de diversos documents tècnics, es repeteix aquest mateix patró en localitats com Campins (Vallès Oriental) i altres petits municipis, on els responsables tècnics han optat per la solució més barata, però també la més arriscada, segons adverteixen els experts en gestió de residus. Tona (Osona), la Ràpita (Montsià) i Térmens (la Noguera) són altres exemples de poblacions catalanes que no inclouen en la documentació el tractament i trasllat del fibrociment.

Sigui com sigui, fonts coneixedores d’aquest tipus d’actuacions confirmen que passa en molts altres casos, ja que, com confirma l’ARC, la decisió sovint es pren específicament en cada procés. La pràctica sovint es justifica per la falta de recursos econòmics. Segons professionals del sector, retirar legalment 50 metres lineals de canonades amb amiant pot costar entre 2.500 i 3.000 euros, cosa que inclou una jornada de treball especialitzada i el transport a l’abocador controlat de Can Palà.

"Costarà el triple treure’l quan ja estigui degradat, perquè llavors caldrà reobrir carrers i tractar terres contaminades", alerta un tècnic consultat. "Deixar amiant enterrat sense encapsular ni seguiment equival a crear un abocador il·legal no declarat".

Hi ha ajuntaments que sí que estan aplicant correctament el protocol. És el cas del Prat de Llobregat, Montornès del Vallès o Vilanova de Segrià. En aquests casos, la quantitat de diners pressupostada per a les actuacions augmenta.

Tasca pendent

L’amiant és un material prohibit des del 2002 per la seva alta toxicitat. La seva degradació allibera fibres microscòpiques que poden dispersar-se fàcilment per l’aire i, si s’inhalen, provocar malalties greus com asbestosi, càncer de pulmó o mesotelioma. Els seus efectes al barrejar-se amb l’aigua i ser ingerits no estan clars. "Les conseqüències d’aquest material per a l’aparell digestiu no s’han demostrat de manera contundent", comenta el doctor Josep Tarrés, especialitzat en els riscos de l’amiant per a la salut. "Però sí que és una evidència que les fibres poden afectar els treballadors que treballen en la reparació de fuites d’aigua", avisa.

Notícies relacionades

Oposició popular a l’ampliació del Museu Guggenheim

"És una comoditat i també una tranquil·litat"

De fet, la major part de les adjudicacions analitzades recullen el mal estat de les canonades de fibrociment. "Els trams de canonades de fibrociment són els que menys eficiència presenten i on es detecten més fugues", diu un dels projectes tècnics. Afirmacions similars es repeteixen en desenes de localitats de Catalunya.

La Unió Europea obliga a la retirada de l’amiant de manera completa abans del 2028 en edificis públics i de cara al 2032 en propietats privades. Per tal de complir aquesta normativa, Catalunya va posar en marxa el Pla per a l’Erradicació de l’Amiant, centrat inicialment en la retirada de cobertes, teulades i baixants.