Un missioner discret i caut

Els que coneixen personalment Robert Francis Prevost, el cardenal nord-americà i peruà que des d’ahir és el papa Lleó XIV, parlen d’un home discret, serè, reservat i caut. Ara, aquest agustí de 69 anys i figura menuda es fa gegant a l’Església catòlica, una institució que gràcies a ell acaba amb el tabú de no nomenar un papa dels EUA.

Aquesta fita arriba en un moment políticament significatiu, amb Donald Trump a la presidència del seu país. També, quan viu un gir cap al conservadorisme l’Església catòlica nord-americana, fonamental per a les donacions al Vaticà, els comptes del qual ofega el dèficit.

Però Prevost, un aliat del seu predecessor, Francesc, no forma part d’aquest moviment, com demostra la campanya en contra seu que havia estat lliurant en els últims dies la ultradreta catòlica nord-americana, que l’ha acusat d’accions inadequades en la lluita contra la pederàstia i els abusos sexuals. I en el seu primer missatge ahir com a Papa va utilitzar, a més de l’italià, no l’anglès que Trump ha dictaminat idioma oficial dels EUA, sinó l’espanyol. El record de Lleó XIV ha sigut, a més, per a la diòcesi peruana de Chiclayo, d’on va ser arquebisbe, no per a Chicago.

De Chicago a Chiclayo

A la gran urbs d’Illinois va néixer el 1955, en una família on el seu pare, d’ascendència francesa i italiana, era catequista, i la seva mare, que li ha donat el cognom Martínez, era una bibliotecària amb arrels a Espanya. Prevost es va ordenar sacerdot als 27 anys i es va doctorar en Dret Canònic a la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d’Aquino a Roma. També té títols universitaris de la Universitat Villanova de Pennsilvània i de la Unió Teològica Catòlica de Chicago.

El 1985 se’n va anar al Perú per unir-se a la missió augustiniana al país i allà va ser missioner, rector i professor abans de bisbe en la primera de les seves dues etapes al país llatinoamericà, on ha passat gairebé un terç de la seva vida i on va conèixer i va apreciar el pare Gustavo Gutiérrez, fundador de la Teologia de l’Alliberament.

Trobada amb Francesc

Va tornar a Chicago en un breu parèntesi el 1987 per treballar-hi com a pastor de vocacions i director de missions de la província augustiniana i hi va tornar de nou el 1999 després de ser elegit prior provincial dels Agustins de l’Oest Mitjà. El 2001 va ser nomenat director general mundial de l’ordre, un lloc que va ocupar fins al 2013 i que, tot i que el va basar a Roma, el va fer viatjar pels 50 països on són presents i li va donar una gran experiència global.

El 2014 el papa Francesc va tornar a enviar-lo al Perú, perquè fos administrador i després bisbe de Chiclayo, al nord del país. Un any després es va naturalitzar ciutadà peruà.

El papa argentí va conèixer personalment Prevost en un viatge al Perú i la seva estima per ell va fer que el fes tornar a a Roma el 2023 per assumir la Comissió Pontifícia per a Llatinoamèrica, una feina que mantenia el nou Papa en contacte amb la jerarquia de l’Església a la part del món on hi ha més catòlics. Fa dos anys i mig Francesc va nomenar a qui ha acabat sent el seu successor prefecte del Dicasteri dels Bisbes, un dels càrrecs més influents del Vaticà, des del qual ha estat seleccionant tots els bisbes i dirigint la seva gestió.

"El ianqui llatí"

Notícies relacionades

La cirurgia plàstica arrasa entre els aspirants MIR

L’Ana Julia va rebre a la presó regals dels funcionaris a canvi de sexe

"Encara em considero un missioner", va confessar a l’arribar a Roma Prevost, que era conegut allà com "el ianqui llatí" i que s’assembla a Francesc en la defensa i l’èmfasi en la sinodalitat, els esforços per fer les estructures de l’Església més inclusives i participatives, però també en la seva idea d’un clergat "pròxim al poble" i en el seu compromís amb els pobres i amb els immigrants. Són temes de justícia social i drets humans que van fer xocar el Summe Pontífex amb Trump o amb el seu vicepresident, el convers al catolicisme J. D. Vance, a qui Prevost ja va criticar missatges al seu compte a la xarxa social X d’Elon Musk, l’antiga Twitter.

Prevost, que a banda d’italià, anglès i espanyol també parla francès i portuguès i llegeix llatí i alemany, deia l’any passat a la web de notícies oficial del Vaticà: "El bisbe no ha de ser un petit príncep assegut al seu regne". El papa menys. I ell arriba ara al papat amb molta experiència pastoral sobre el terreny, però també amb l’experiència de qui ha hagut d’aprendre a navegar en les complexitats del govern central de l’Església catòlica.