¿‘Apagada política’ a Catalunya?

A les 12.33 hores de dilluns, es va produir un zero elèctric nacional. El president Salvador Illa visitava les obres del Hall Zero de Fira de Barcelona a l’Hospitalet de Llobregat quan va detectar que les connexions no funcionaven. La seva mà dreta, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va muntar el comitè de crisi i el Palau de la Generalitat es va convertir en un centre d’operacions amb els comandaments centralitzats a la Sala Tàpies i al Saló de Sant Jordi, i amb interlocució directa amb el Cecat al Departament d’Interior. Illa va demanar a cada conseller que, de camí a Palau, contactés amb el seu homòleg a Madrid perquè la reunió a la Generalitat pogués començar amb informació actualitzada proporcionada pels ministeris. Els responsables de Red Eléctrica i d’Endesa a Catalunya van acudir a la seu del Govern amb el mateix encàrrec.

La primera reunió del comitè de crisi es va convocar dilluns a les 14.00 hores i la consellera d’Interior, Núria Parlon, va ser designada com a portaveu. Es va partir la guàrdia nocturna amb Dalmau, que va arribar a Interior a les 03.00 hores de la matinada i mitja hora després va enviar un missatge als presidents dels grups parlamentaris comunicant-los que les connexions estaven gairebé restablertes a Catalunya. A les 07.30 hores el Govern va constatar que tot tornava a la normalitat, tret del ja deteriorat servei de Rodalies.

Al Palau estan satisfets de la seva gestió, però l’oposició critica que Illa comparegués a les 20.30 hores de dilluns, i no abans, i que Parlon no fes el mateix fins a tres hores i mitja després de l’apagada, i que no acceptés preguntes en les primeres intervencions públiques. El Govern argumenta que preferia esperar a tenir més informació. Però, ¿què va passar durant aquelles hores? ¿Què va fallar i què no? ¿Quins plans té el Govern per si hi ha una nova crisi?

Els hospitals i les presons

El principal problema de dilluns passat, a diferència d’altres emergències, és que no hi havia comunicacions estables, per la qual cosa els costava rebre informació sobre les causes de l’apagada i poder tenir una radiografia completa de les afectacions. Per això Illa va ordenar que tots els alts càrrecs de l’Administració acudissin presencialment al Palau de la Generalitat. "La presa de decisions havia de ser diligent", raonen fonts del Govern.

El comitè de crisi tenia redactat un decret per requisar combustible a les 14.30 hores, ja que el pronòstic de Red Eléctrica era que l’apagada es podia allargar fins a 10 hores. Els serveis d’atenció bàsica estaven garantits pels generadors –van reforçar l’atenció enviant ambulàncies davant dels centres d’atenció primària– i els telèfons d’emergència estaven actius gràcies a la xarxa de Radiocomunicacions d’Emergències i Seguretat de Catalunya (Rescat), que és la que dona cobertura als cossos implicats en la seguretat i les emergències.

Els trens van ser un maldecap, perquè la falta de cobertura dels maquinistes impedia conèixer la ubicació exacta dels combois i dificultava el rescat dels passatgers. Els alcaldes, que informaven els delegats del Govern, van ser clau en aquest flanc. El que més va arribar a preocupar el Govern va ser el tall del subministrament elèctric als centres penitenciaris, especialment a Brians. Endesa va donar prioritat a la connexió d’aquesta presó per temor de quedar-se sense combustible que propulsés els generadors. La recuperació progressiva de la llum va arribar abans que el combustible dels generadors s’esgotés a les infraestructures clau, i la nit va passar sense incidents greus.

Informació als partits

Quan acabava el comitè de crisi, es reunien dos òrgans més. Un de format pels delegats del Govern al territori perquè tinguessin informació fluida que havien de traslladar als alcaldes, i un altre pels presidents de les diputacions i representants de les entitats municipalistes. A ells se’ls comunicaven els avenços mentre s’atenia els mitjans de comunicació, si bé inicialment el Govern va remetre la ciutadania a les xarxes oficials del Govern, a les quals no es podia accedir per manca de connexió. L’oposició estava informada, tot i que alguns dels seus màxims representants patien els efectes del tall i trigaven a poder llegir i respondre els missatges. El conseller Dalmau va contactar amb tots els grups parlamentaris, i fins i tot va parlar per telèfon amb la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols. El president del Parlament, Josep Rull, es va posar a disposició del Govern quan va detectar la fallada i va estar en contacte permanent amb membres del Consell Executiu.

Notícies relacionades

Així és el MBA català que porta ja onze edicions obrint noves oportunitats a professionals de diferents sectors

23 vehicles desapareixen cada dia a Catalunya

48 hores d’autonomia

Precisament, arran de la dificultat de contactar amb alguns dirigents de l’oposició, una de les mesures que ja estudia el Govern és estendre la xarxa Rescat a tots els membres del Govern, als alts càrrecs i als presidents dels grups parlamentaris. Aquesta seria l’única manera de garantir que se’ls pugui informar al minut, malgrat estar sense subministrament elèctric, i de poder emprendre una acció coordinada. També s’explora la creació d’un gabinet específic de crisi centrat en la comunicació, que pugui ser diligent en l’atenció als periodistes.