▾ .com .cat
Societat
Identitat i complexos

CONTEXT

Identitat i complexos

És imprescindible entendre una comunitat com una cosa viva i en permanent transformació

Identitat i complexos
2
Es llegeix en minuts
olga ruiz
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Corria el maig de 1980 i al Parlament se celebrava el debat d’investidura en el qual Jordi Pujol va ser elegit president de la Generalitat per primera vegada. En el seu discurs, va fer diverses referències a la immigració, entesa com una oportunitat per enfortir Catalunya. Per Pujol, la identitat catalana no havia d’estar determinada només per l’origen, sinó per la voluntat de participar en la vida i els costums del país. Lluny de ser una postura aïllada, el cas és que el president va emfatitzar al llarg de la seva carrera política –especialment, entre els anys 80 i 90– la necessitat d’una catalanitat inclusiva, no exclusiva. Mítica és la seva sentència: "És català tot aquell que treballa i viu a Catalunya".

Interpretar catalunya.

Notícies relacionades

A Pujol se li poden i se li han de retreure innombrables màcules en la seva trajectòria política, però mai la seva falta de visió. Sabia llegir i interpretar Catalunya com pocs i, efectivament, aquells extremenys, andalusos, murcians i gallecs nouvinguts van acabar composant una Catalunya eclèctica i desacomplexada. Entendre un país, una comunitat o una ciutat com una cosa viva i en permanent transformació és imprescindible per no caure en el discurs identitari reduccionista que pretén l’extrema dreta. Les últimes dades del padró de Barcelona ofereixen una nova radiografia. Si seguim la màxima de Pujol, els nous barcelonins i barcelonines –ho són perquè viuen i treballen a la ciutat– han nascut a l’Eixample, però també a l’Equador; a Sants, però també a Colòmbia; a Nou Barris, però també a Veneçuela...

Més de la meitat de les persones empadronades a la ciutat i nascudes a l’estranger provenen d’algun país d’Amèrica Llatina. És un percentatge prou significatiu per preguntar-nos si els altres barcelonins els aportem o, per contra, els apartem sistemàticament. Els matisos són importants: apartar no és el mateix que no tolerar. Apartar és no conèixer ni tenir interès a fer-ho; és reduir la identitat i les particularitats de cadascun d’aquests països a un tot uniforme que, sota l’etiqueta d’Amèrica Llatina, esborra qualsevol possibilitat de contrast i diversitat. Apartar és cedir espais, però sense cap intenció de compartir-los. Pensem quantes facilitats donem els altres barcelonins perquè les persones equatorianes, colombianes, peruanes o de qualsevol altre país llatinoamericà habitin la ciutat, més enllà de simplement viure-hi. Una ciutat habitable és el resultat de la col·laboració i interacció entre les persones i d’aquestes amb els espais. Habitar no és un verb estàtic, sinó transformador. També és una condició humana. I tornant a Pujol, l’ingredient imprescindible per composar la nova catalanitat. Barcelona també és llatina. El canvi de paradigma real arribarà quan uns i altres presumim, sense complexos, de la nostra barcelonitat compartida.

Temes:

Sants Barcelona Investidura Jordi Pujol

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. CAS SANTOS CERDÁN-ÁBALOS Koldo García després de conèixer l’informe de l’UCO sobre Santos Cerdán: «Acaba de començar»
  2. UN INFORME DE L’UCO El mapa de la corrupció: les 18 adjudicacions on van mediar Ábalos, Koldo i Santos Cerdán
  3. Metamorfosi demogràfica Un terç de l’Eixample és estranger
  4. ESTATS UNITS El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»
  5. Nou front bèl·lic Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora