La invasió del coipú amenaça l’àrea metropolitana de BCN

El coipú (Myocastor coypus) és un rosegador procedent de Sud-amèrica que va arribar a Europa a principis del segle passat per ser criat en granges pelleteres. A partir de fugues accidentals i alliberaments intencionats però irregulars, aquesta espècie exòtica es va establir als voltants de diversos rius. A Catalunya, la dispersió d’aquest mamífer semblant a un castor o a una gran rata aquàtica no va començar fins a la dècada dels 2000, des de França i, sobretot, a través de l’Empordà, on el clima i l’abundància d’aliment –és un herbívor– van facilitar la seva potent expansió.

Malgrat els múltiples intents de l’Administració per mirar de reduir-ne les poblacions, el coipú continua instal·lat en rius com el Muga, el Fluvià i el Ter. I no només això, sinó que en els últims mesos ha sigut albirat a les conques del Besòs (al riu Congost) i el Tordera. Feia dècades que no s’havien observat coipús en aquests rius. És cert que a l’Empordà el creixement s’ha estabilitzat lleugerament, després de les accions dels Agents Rurals per posar límit a la seva població. No obstant, les dades científiques suggereixen que l’espècie està a punt d’arribar a l’àrea metropolitana i no hi ha indicis que l’avenç, que segueix el curs de rius i rieres, s’aturi.

"És una espècie que es reprodueix a gran ritme, com els conills, per exemple", explica Marc Riera, investigador del CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals). La Diputació de Girona ha fet grans esforços per disminuir-ne la invasió, però aquestes campanyes no han sigut especialment eficaces. "És necessari dissenyar una estratègia de captura molt precisa, davant una estratègia de reproducció tan fecunda, no serveix anar eliminant individus a discreció, perquè l’animal continua proliferant", adverteix Riera, en conversa amb aquest diari.

Com la majoria de les espècies invasores, a més d’amenaçar la biodiversitat autòctona –"no és el mateix un bosc de ribera amb coipú que sense coipú", diu Riera–, el desenvolupament del coipú té conseqüències econòmiques, en aquest cas per a l’agricultura. "Els arrossers de Pals [Baix Empordà] ja han reportat danys sobre els seus cultius", recorda l’expert. El coipú, un consumidor voraç de vegetació, és a la llista de les 100 espècies més invasores del món.

Introduïdes deliberadament

D’una banda, aquest rosegador competeix per aliment i refugi amb espècies autòctones, ja vulnerables a causa de la pèrdua d’hàbitats per l’antropització dels ecosistemes fluvials i el mal estat d’alguns dels hàbitats. D’altra banda, danya la vegetació dels aiguamolls i afecta els cultius pròxims, ja que s’alimenta de la base de les tiges i excava a la recerca d’arrels.

"El fet que arribi a l’àrea metropolitana equival a més impactes potencials i més territoris des d’on continuar colonitzant noves àrees", avisa Riera, que no descarta que l’animal segueixi amb la seva propagació al llarg del litoral fins a arribar Barcelona i estendre’s encara més cap al sud (se n’han registrat ja albiraments puntuals al País Valencià).

Notícies relacionades

El Govern aprova una instrucció per fer efectiva la prohibició dels ventres de lloguer

Joan Gabriel Bergas, catedràtic en Enginyeria Elèctrica de la UPC: "Són set 'barcelones' que van caure de cop"

L’equip d’investigació en espècies invasores del CREAF gestiona la xarxa de seguiment Exocat, una iniciativa del Departament de Transició Ecològica que fa anys que recopila informació sobre espècies exòtiques i promou estratègies per al seu control. El coipú és una de les espècies que lidera les observacions l’últim any amb prop de 150, a les quals se sumen les troballes al riu Congost i al Tordera.

Un cop una espècie exòtica es converteix en invasora, la seva erradicació total resulta gairebé impossible. Aquest és el cas del coipú, que continua avançant cap al sud sense obstacles que el frenin ni cap depredador natural. Per això, els especialistes remarquen la importància d’una vigilància estricta i un control efectiu d’aquelles espècies amb potencial invasor, evitant així la seva propagació abans que el problema s’agreugi. Cal recordar que la majoria d’aquestes espècies han sigut introduïdes deliberadament, com el mateix coipú.