El Govern estudia liquidar les ajudes dels que van morir en llista d’espera

La Conselleria de Drets Socials ha començat a estudiar les reclamacions econòmiques dels familiars de persones dependents que van morir en llista d’espera des del 2007, quan es va posar en marxa la llei de la dependència. En concret, es tracta de persones que cuidaven els seus familiars a casa, van ser valorades i reconegudes com a dependents, però la Generalitat no va arribar a temps de presentar el Programa Individual d’Atenció (PIA), que dictamina els serveis a què tenen de dret aquestes persones, i va acabar arxivant les peticions de recobrament. Ara, el Govern està començant a comptabilitzar quants hereus hi ha en aquestes circumstàncies tot i que, de moment, no concreta quants afectats són ni quin cost implicarà per a les arques públiques.

Cada dia moren 92 dependents a Espanya, 34 a Catalunya, esperant les cures a què tenen dret. Les ajudes que no van percebre en vida, les poden reclamar els seus hereus després de la mort. Les autonomies són les que han de fer la devolució econòmica tenint en compte el pla d’atenció pactat amb l’usuari i la família. Si a aquesta persona se li va oferir un ajut econòmic per ingressar en una residència, una plaça en un centre de dia o un cuidador a domicili, els familiars que se’n van fer càrrec han de cobrar l’import d’aquest servei durant el temps que el beneficiari n’hauria d’haver gaudit i no va poder.

Sentència del Suprem

Tot i que la llei marca que les comunitats autònomes han de donar resposta a les sol·licituds en un termini de sis mesos, la realitat és molt diferent. A Catalunya, segons les xifres del gener, la valoració de grau de dependència es pot allargar de mitjana fins a vuit mesos, i el PIA, el tràmit posterior essencial per al recobrament, pot trigar entre cinc i tres mesos, en funció del territori. El problema, doncs, el tenen els que no arriben a temps per al PIA. Fins ara, la Generalitat tornava els diners a aquells que havien mort en residències esperant les ajudes, però no als que van morir cuidats a casa pels seus familiars.

El factor de canvi en el cobrament d’aquestes ajudes el va marcar el Tribunal Suprem, que en una sentència de l’abril passat va donar la raó a una dona andalusa la mare de la qual era dependent greu que va decidir recórrer a la justícia per reclamar el recobrament que la Junta d’Andalusia li negava. La mare, tenia un grau tres de dependència, una paràlisi que requeria cures 24 hores i una pensió de viudetat que no arribava als 300 euros al mes. La filla va tramitar la sol·licitud de dependència el juliol del 2017 i pagava més de 2.000 euros mensuals d’una residència esperant que la Junta li concedís l’ajuda. Gairebé dos anys després, el març del 2019, la dona va morir sense que l’Administració andalusa s’hagués pronunciat.

Notícies relacionades

Catalunya aixeca l’emergència per sequera a l’Empordà

La Fundació "la Caixa" atorga 100 noves beques a investigadors excel·lents

La justícia andalusa va donar la raó a la filla de la dependent i va obligar la Junta a pagar-li 61.171,79 euros. Hi va haver recurs davant el Suprem però l’alt tribunal va tornar a donar la raó a la filla. El que és important d’aquest cas és que estableix jurisprudència per a la resta de casos semblants. El tribunal diu que si una persona reconeguda com a dependent però a qui encara no se li ha aprovat el PIA mor, els seus familiars tenen dret a rebre aquestes ajudes si esperant l’ajuda han sostingut amb els seus mitjans el dependent. De fet, dicta que tot i que les persones hagin mort, les administracions han de continuar tramitant el PIA per quantificar la prestació que els hauria correspost i procedir al reintegrament.

Això significa que els que reclamin a través del jutjat contra les seves comunitats guanyaran els plets si s’aplica l’esmentada jurisprudència. El que fa el Govern de la Generalitat és avançar-se i començar a resoldre les sol·licituds dels que ho van demanar però els seus casos van acabar arxivats.