Un 3% de la població pateix d’hiperactivitat i falta d’atenció

Moltes persones impulsives, distretes, desorganitzades o que no acaben les seves tasques pateixen trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), però ho desconeixen, ja que s’associa a l’etapa infantil. De fet, es considera el trastorn psiquiàtric no diagnosticat més comú en els adults, etapa en què es calcula que afecta entre un 2% i un 3% de la població espanyola, i en la població infantil la prevalença és d’entre el 5% i el 7%, segons dades del Ministeri de Sanitat.

El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament, és a dir, es neix tenint-lo. Un 70%, associat a causes genètiques, i un 30%, als anomenats factors ambientals, que en aquest dèficit estan relacionats amb els parts prematurs, el consum de tòxics en l’embaràs, la contaminació i els pesticides.

Els símptomes que provoca són, fonamentalment, inatenció, hiperactivitat i impulsivitat. De fet, hi ha tres subgrups: en el 60% dels casos es pateixen els tres problemes, en el 20% predomina el dèficit d’atenció però hi ha menys hiperactivitat i en un 5%- 10% dels casos és al revés.

En els adults, normalment, el trastorn es manifesta de manera més atenuada que en els nens, "ja que la socialització al llarg de la vida els ha fet desenvolupar estratègies per disminuir els símptomes, sobretot la hiperactivitat", segons explica Gemma Parramon, presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental. Per això, de vegades, passa inadvertit. I hi ha menys diagnòstics en dones pel mateix, són més proclius a desenvolupar tècniques per emmascarar-ho i la societat les acaba emmotllant".

Tot i així, un adult amb TDAH habitualment és desorganitzat, oblidadís, gestiona malament el temps, comença moltes tasques però en finalitza poques, sempre arriba tard, de vegades és impulsiu, controla malament les seves emocions o té problemes per entendre o concentrar-se, sobretot en la lectura. Per això, les persones que pateixen el trastorn tenen tres vegades més possibilitats de ser acomiadades a la feina, més possibilitats de conduir de manera impulsiva i, per tant, de ser multats, o de tenir accidents.

Notícies relacionades

Esther Niubó, consellera d’Educació i FP: «Estem convençuts que el TC donarà validesa al model lingüístic de l’escola catalana»

Toni Moog surt de rehabilitació: «És més difícil desenganxar-se del Diazepam que de la cocaïna»

Tot això acostuma a afectar les seves relacions personals i, com que en la majoria de vegades es culpen de la situació i tenen poca tolerància a la frustració, poden patir baixa autoestima, tristesa, depressió, ansietat. O enganxar-se a les drogues per intentar buscar una sortida a la situació. I tots aquests problemes de salut associats al TDAH són més freqüents si l’adult s’enfronta a la situació sense diagnòstic, sense saber per què es comporta d’una manera diferent dels altres.

Així, entre un 15% i un 20% de les persones amb addiccions a drogues o comportamentals, com ara addicció al joc o a internet, tenen TDAH. I entre un 10% i un 15% dels adults amb trastorn límit de personalitat. Així mateix, és molt freqüent entre els que pateixen depressió o ansietat persistent, segons indica Josep Antoni Ramos Quiroga, vicepresident de la Societat de Psicologia i Salut Mental i cap del servei de Psiquiatria de la Vall d’Hebron.