Medi ambient
Més del 95% de les granges de Catalunya són de model intensiu
Fonts dels Agents Rurals i experts en la gestió dels purins avisen que l’augment d’aquest tipus d’instal·lacions dificulten la sostenibilitat
Aquesta ramaderia contribueix a les emissions de gasos amb efecte hivernacle

Per poder entendre el problema de la contaminació de les masses d’aigua subterrànies i el terra a les zones de Catalunya amb més presència de granges, és imprescindible analitzar les dades sobre el model de la indústria del porc, que és cada vegada més intensiva.
A Catalunya, viuen més porcs que persones. En total, el nombre d’animals en explotacions agrícoles, en augment, supera els 8,19 milions d’individus. El sector boví, en canvi, no arriba a les 700.000 vaques, i si se sumen ovelles i cabres, no s’arriba als 600.000 animals. A la Catalunya Central, una de les comarques que més pateix per la contaminació difusa originada pels purins, es crien més d’un milió i mig de porcs. En total, a Catalunya hi ha més de 24.000 granges i més del 95% són intensives o de model mixt. Gairebé 1.000 es cataloguen com a "macrogranges".
Fonts dels Agents Rurals adverteixen que aquest model en auge, pensat per produir carn de porc que es ven aquí però que també s’exporta a altres països, no és l’ideal per reduir la contaminació. De fet, la presència de fòsfor i nitrogen a les aigües subterrànies s’ha convertit en un problema estructural a Catalunya. Algunes d’aquestes granges intensives són les mateixes que actuen com a companyia de transport de purins.
Compensar emissions
La situació implica tant els rurals com les conselleries de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i Agricultura. Alguns d’aquests establiments estan invertint diners per fer les coses bé, però en altres casos es continuen registrant irregularitats.
L’actual model de producció, que es caracteritza per la concentració de grans quantitats d’animals en espais reduïts, genera un elevat volum de residus orgànics com fems i purins. Quan es filtren al terra i a les aigües subterrànies, contaminen l’aigua amb nitrats i la converteixen en no potable, a més de perjudicar la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics, molt minvada en els últims anys.
Notícies relacionadesA més, la ramaderia intensiva contribueix a les emissions de gasos amb efecte hivernacle, com el metà, que agreugen la crisi climàtica i tenen riscos per a la salut pública, ja que la qualitat de l’aire també es veu afectada. Catalunya té sobre la taula diverses propostes per reduir emissions i algunes impliquen de manera destacada aquestes grans granges intensives, que en els pròxims anys estaran obligades a compensar les seves emissions.
Un altre aspecte polèmic d’aquest model de granja en matèria mediambiental és la despesa d’aigua d’aquests establiments. Durant els pitjors moments de la sequera, es va reduir l’aigua que podien consumir i es va prohibir obrir noves explotacions. Avui dia, no obstant, amb la retirada de les restriccions, l’ús de l’aigua ha tornat a la normalitat, tot i que la Generalitat estudia com aconseguir un ús més eficaç d’aquest recurs a tots els sectors, inclòs el ramader.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
- Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
- Energia Red Eléctrica ja va alertar al febrer del risc de "desconnexions severes" de llum pel 'boom' de les renovables
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Futbol Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se
- Champions league Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic
- Apunt ¿S’ho imaginen?
- LA CITA DE MONTJUÏC Final guanyada, final per jugar
- PARTIT 100 AMB EL BARÇA Lamine Yamal: "La por la vaig deixar al parc de Mataró fa temps"