La periodista Elisenda Colell guanya el premi Montserrat Roig

Elisenda Colell, periodista d’EL PERIÓDICO, va rebre ahir el premi especial del jurat dels guardons Montserrat Roig al periodisme social que concedeix l’Ajuntament de Barcelona. Un reconeixement al seu "compromís social i la seva mirada rigorosa", així com l’evolució molt positiva de la seva trajectòria periodística", va explicar Carles Pont, director del grau de Periodisme de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra.

Altres treballs guardonats, en l’apartat de periodisme social, van ser el documental Allà on fa més mal, de Sense Ficció (3Cat), sobre violència vicària (primer premi) i Així és un geriàtric per dins: les famílies no saben ni la meitat del que hi passa, de la periodista Mònica Bernabé, del diari Ara. En comunicació social, es va distingir en primer lloc Les mil cares de l’esclerosi múltiple, de la Fundació Privada per la Lluita contra l’esclerosi múltiple, així com l’edició especial del TN vespre de cap de setmana presentat per persones amb discapacitat intel·lectual, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Els guardons també van becar les investigacions Feminicides: l’altra cara de la violència, d’Isabel Muntaner, i Vides truncades pel CIE, de Josep Tomás París Castro.

El padró a Ripoll

Emocionada, Colell va agrair el reconeixement. "Aquest premi sobrepassa tot el que m’havia imaginat que em podia passar aquest any", va afirmar. Va recordar les primeres cobertures que va fer, primer a la SER i després a EL PERIÓDICO, de l’arribada de menors migrants o el seguiment de l’impacte de la pandèmia en les residències. "Em continua marcant com les persones que no tenen res i a les quals hem relegat a viure en els marges continuen confiant en nosaltres els periodistes per explicar-nos les seves històries. I m’impacta veure com moltes injustícies que hem explicat i documentat es continuen repetint", va apuntar.

Notícies relacionades

El jugador de l’Espanyol Álvaro Aguado, acusat de violació, declara davant la jutge que va ser sexe consentit

¿Quantes hores has de dormir si vius a Catalunya? La Universitat de Columbia ho revela

Va recordar algunes d’aquestes històries: la de la dona víctima de les pallisses del seu marit, la de la mare que va perdre el seu fill durant una travessia en pastera, la dels pares que no tenen amb què alimentar els seus fills, la de les famílies a qui l’alcaldessa de Ripoll posa traves per empadronar-se, en el que va ser l’inici d’una sèrie d’informacions que han posat sobre la taula les dificultats que hi ha a Catalunya perquè persones migrants o sense domicili accedeixin al padró, o la del treballador de les obres del Camp Nou que dormia a peu d’estadi, en una sèrie de reportatges multimèdia sobre les denúncies d’"explotació" en els treballs de construcció del nou estadi blaugrana. I va agrair a tots ells la confiança que han dipositat en ella.

També va agrair la confiança del director d’EL PERIÓDICO, Albert Sáez, per "permetre aprofundir en aventures i formats diferents". "Visc aquesta professió com un orgull i un privilegi, però també com un deure. Els periodistes no som salvadors de res, però som necessaris per construir una societat més justa", va reivindicar. I va posar en valor el paper dels lectors: "Sense ells no podríem fer periodisme", va dir. Va acabar amb unes paraules de Montserrat Roig: "Crec en l’esperança perquè només ella construeix el futur".