Jesuïtes i víctimes

Peris va ser professor de l’escola jesuïta del carrer Casp, de Barcelona. Té 80 anys. És abusador confés d’altres casos. La congregació el va enviar a Bolívia, la resposta habitual. Amagar els sacerdots abusadors en països de l’hemisferi sud, on poguessin continuar abusant d’altres nens, fins i tot amb més virulència i impunitat. Els seus superiors miraven cap a un altre costat; encobrien el delicte. La salut mental dels nens i les nenes no els importava gens. ¿On queda el seu suposat cristianisme?

Durant vint anys, ella ha mantingut els abusos sexuals en secret. Segons un estudi de la Comissió Europea, entre el 60% i el 70% de les víctimes no revelen el que els va passar fins que són adultes. El 28% no ho explica mai. No es parla quan es vol, sinó quan es pot, encara que el silenci corroeixi. Hem d’entendre-ho. La persona abusada ha d’assimilar cognitivament l’experiència que ha viscut i trobar suport emocional per superar la vergonya, la culpa o la por de ser considerada una mentidera, més encara davant la percepció de poder i impunitat de l’agressor. Estem davant una forma de maltractament infantil, reconeguda per l’OMS com un problema de salut pública.

El documental La fugida, coproduït per EL PERIÓDICO, 3Cat i Ottokar, del juny d’aquest any, va ser essencial per exposar altres abusos sexuals de Peris. Pau Vidal, delegat dels jesuïtes catalans, va afirmar que tant la Companyia de Jesús com l’Església en general han d’assumir responsabilitats passades i estar atentes a les presents. Ja ho veurem. Els exalumnes demanen a la fiscalia que investigui ara els encobriments.

Notícies relacionades

Fer regals (o no) al professorat

El Govern reformarà uns 70 geriàtrics i crearà 504 places

Perquè els temps psicològics i judicials no coincideixen i es tracta de protegir les víctimes; cal que per llei els delictes sexuals contra menors no prescriguin mai.

Com valentament ens ha ensenyat la víctima del seu marit Gisèle Pelicot, cal aconseguir que la vergonya canviï de costat.