Telmo Lazkano: "És impossible que un nen faci un ús responsable de la tecnologia"
Veus autoritzades demanen més educació i menys prohibició.
És cert i comprensible fins a cert punt si s’enfoca amb aquesta dicotomia. Canviem l’enfocament educar o prohibir perquè una cosa no treu l’altra, igual que l’alcohol o el carnet de conduir. No sé si es restringirà o no, però la futura legislació no vindria a reduir drets, sinó a salvaguardar-los. Quan li donem un smartphone a un nen no li obrim una porta al món, sinó que obrim al món una porta d’accés directe al nostre menor en un moment que no està preparat. En aquest món hi ha molta gent, les tecnològiques amb els seus interessos, la indústria pornogràfica, els pedòfils... No se li prohibeix res al nen. Amb les discoteques passa el mateix. No s’impedeix a cap menor que entri en una, se li prohibeix a l’amo de la discoteca que els menors hi accedeixin.
¿A quina edat hauríem d’entregar un smarthone als nostres fills?
Cal retardar l’edat, ja sigui per un pacte social o per una llei. Hi ha evidència científica molt sòlida que indica que com abans se li doni a una persona un producte amb accés a internet augmenten les probabilitats de desenvolupar un problema de salut mental o conductual i, per contra, no aporta beneficis substancials que compensin aquests riscos. Però és primordial donar educació des del principi. Retardar l’edat per retardar no solucionarà gaire. Has d’educar aquesta persona i donar-li recursos. La base de la llibertat és el coneixement. És a dir, poder elegir. Per poder escollir entre la porta a i la porta b has de saber què hi ha darrere de les dues portes.
¿A què ens arrisquem si no retardem l’edat?
No estem parlant d’una tecnologia neutra, no estem ensenyant una persona a caminar amb bicicleta. El que estem fent és ajudar una persona que desenvolupi capacitats perquè pugui entaular una relació saludable amb una cosa que ha sigut dissenyada per ser altament addictiva. Si no tenen aquestes capacitats, augmentaran les possibilitats de patir les conseqüències, problemes de salut mental, dèficit d’atenció, ciberbullying... Les dades que proporciona l’informe Facebook Files en aquest sentit són molt esclaridores. Recordem que, als EUA, l’empresa Meta ha sigut demandada en 41 estats federals per fomentar problemes de salut mental i addicció entre menors. El mateix està passant amb TikTok.
¿Quan ho poden fer?
Notícies relacionadesLa maduresa completa del cervell arriba als 25 anys. Als 16-18 es dona un punt d’inflexió molt important, per això és l’edat perquè sigui legal el consum d’alcohol o poder conduir. Un adolescent té una determinada simfonia cerebral: l’amígdala és lluny del seu desenvolupament, l’hipocamp no té prou experiències enriquidores i, sobretot, al còrtex prefrontal li queda molt per avançar. En canvi, l’accumbens (cercador de plaer) està pràcticament desenvolupat. Això explica que tot adolescent, de manera natural, sigui summament impulsiu i anteposi els premis als riscos. Tenen serioses dificultats de preveure les conseqüències a mitjà-llarg termini de les seves accions i els costa dir prou sobre una cosa agradable. És impossible que un nen de 12 anys faci un ús responsable de la tecnologia perquè el seu cervell no està preparat i perquè la mateixa tecnologia busca explotar les vulnerabilitats d’aquest cervell mitjançant gratificacions immediates i diferents tècniques psicològiques i tecnològiques. Hem deixat una eina summament potent en mans d’una persona que no és capaç fisiològicament.
¿Quines solucions tenim?
L’adolescent ha d’entendre què hi ha darrere de la pantalla abans de posar-se davant. Aquella etapa que plantegem és una cosa així com estudiar l’examen teòric del carnet de conduir. Li ensenyem el negoci de les tecnològiques, quines tècniques utilitzen i les seves conseqüències.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Milers de revisions judicials sobre discapacitat col·lapsen els jutjats
- José Durán: "Vaig portar el meu fill a entrenar i va morir als meus braços"
- La crisi climàtica es confirma des de l’espai exterior
- "No tenim perdó, però ara sé el mal que vaig fer"
- Janet Sanz: "Negar els efectes de la superilla hauria de ser un delicte"