La meitat dels més grans de 55 anys es mediquen per dormir

Un 43,3% dels espanyols pateix algun símptoma d’insomni i un 14% dels adults pateix insomni crònic. Ho constaten els metges a les consultes i es tradueix en una dada significativa: la despesa en benzodiazepines, un dels medicaments més receptats per als problemes del son, supera els 100 milions d’euros anuals al nostre país, al capdavant del consum a Europa. "Dormim malament i abusem dels fàrmacs", sintetitza la pneumòloga Alejandra Roncero. A més, hi ha un alt percentatge de persones que acudeixen a les farmàcies a la recerca de productes sense indicació terapèutica: gairebé el 50% dels sèniors consumeixen suplements per millorar el descans.

Segons l’enquesta mensual IMOP-BERBES, el 76,9% dels joves entre 18 i 24 anys que consumeix suplements ho fa per millorar el rendiment físic o mental, seguit del grup de població entre 55 i 64 (61,7%), 35 i 44 (52,1%) i 25 i 34 (47,4%). El següent motiu és millorar la qualitat del son, com afirmen el 48,7% dels sèniors d’entre 55 i 64 anys seguits de la població d’entre 45 i 54 anys (31,6%), 25 i 34 (29,7%) i 35 i 44 (24,3%).

Segons l’enquesta poblacional sobre hàbits saludables per al cervell de la població espanyola de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), el 56% dels adults dorm menys hores de les recomanades per a un descans reparador. "El nostre ritme de vida ens porta a voler prescindir del son i aprofitar més les hores del dia", apunta Alejandra Roncero, membre de l’àrea de Son i Ventilació de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR).

Mesures urgents

Els experts advoquen per prendre mesures urgents. D’entrada, desplegar una estratègia nacional. L’Aliança pel Son, que reuneix societats científiques, sanitaris i associacions de pacients, proposa al Ministeri de Sanitat un full de ruta inspirat en el model francès per abordar el problema des de la salut pública, abordant els seus múltiples determinants: educació, salut mental, condicions laborals, urbanisme, entorn digital i estil de vida.

Roncero, també coordinadora de la Unitat del Son de l’Hospital Universitari San Pedro de Logronyo, al·ludeix a un altre problema: els efectes perjudicials que té la il·luminació nocturna en el son, l’equilibri hormonal i el benestar general. L’exposició a llum nocturna artificial a través de pantalles electròniques o il·luminació urbana interfereix amb els processos fisiològics del descans.

Notícies relacionades

Perruqueres ambulants

Carlota Elias, criminòloga: "A moltes dones els atrauen els homes conflictius pel desig de canviar-los"

"Hi ha un problema gran en les persones que dormen malament. Quan els fem una actigrafia [prova que utilitza un dispositiu similar a un rellotge per registrar moviments i llum ambiental], detectem que, al voltant de la gent que es queixa constantment que no dorm, es veu activació de llum artificial de forma constant fins a última hora de la nit. O sigui, amb prou feines li està donant llum solar. És una cosa antinatural, que fa que el teu rellotge no estigui funcionant correctament", explica.

Els fàrmacs –Espanya és el país d’Europa on més benzodiazepines es consumeixen– no són la solució per dormir millor, recorden els metges, que alerten de les conseqüències que té consumir-ne a llarg termini.