Carlota Elias, criminòloga: "A moltes dones els atrauen els homes conflictius pel desig de canviar-los"

La primera pregunta és òbvia, ¿què és l’hibristofília?

En un inici, diferents estudis la van descriure com una parafília, és a dir, l’atracció sexual cap a una persona que ha comès un crim violent. Però els estudis han anat evolucionant i s’ha vist que no és una parafília sinó més aviat una tendència femenina; és a dir, que hi està implicada també la part emocional i psicològica, de la persona que sent atracció cap a criminals o homes violents.

¿És un trastorn?

No, és una tendència que es pot observar en algunes dones, influïda per diversos factors de risc o per uns condicionants que poden afavorir l’atracció cap a aquest tipus d’homes. Ara bé, no es tracta d’un trastorn ni tampoc d’una patologia que s’hagi de tractar clínicament.

¿Per què ha decidit escriure sobre aquest fenomen?

Perquè vaig buscar, com a treball de final de grau, un tema que m’interessés i, d’aquest fenomen, el que més em va sorprendre és que l’atracció per una persona violenta es dona molt més del que pensem en la societat, relacionat sobretot amb els anomenats nois conflictius o gamberros. Sens dubte, molt més que en els casos extrems en què una dona sent una atracció per un criminal. La majoria de les dones amb qui parlis, en algun moment de la seva vida, han sentit atracció per un gamberro, com el rebel de la classe, i és un tema que s’ha de difondre i ha de formar part de l’educació perquè aquest problema es redueixi.

¿És un fenomen majoritari?

No es dona en totes les dones, però sí que passa bastant sovint perquè hi ha factors de risc socials i criminòlegs que fan que moltes dones sentin atracció per aquest tipus d’homes.

¿Quins són, en concret, els factors que influeixen en els casos més extrems de dones que senten atracció per criminals empresonats?

Un dels factors més importants, que parteix d’un constructe social, més que no pas biològic, és la necessitat femenina de cuidar i salvar els altres. Des de petites, se’ns regalen joguines que estan relacionades amb la cura i se’ns educa cap a això, cosa que marca aquesta necessitat de voler salvar algú, com podria ser una persona que és a la presó. La hibristofília apareix sobretot quan aquestes dones, que primer contacten amb els criminals mitjançant cartes, tenen un contacte personal i descobreixen que han tingut una vida difícil i llavors entra també l’empatia. Empatitzen amb aquesta persona i desenvolupen un sentiment amorós relacionat amb el desig de salvar o canviar el criminal. També es dona, en menor grau, el desig de voler sortir amb una persona famosa o tenir un reconeixement mediàtic.

¿I quins factors influeixen en l’atracció cap a homes conflictius sense arribar a l’extrem d’enamorar-se d’un criminal?

Doncs en els dos casos apareix el factor de voler salvar o canviar l’home de qui t’enamores, tot i que en aquest últim cas en una intensitat menor. També hi influeixen molt els mites relacionats amb l’amor romàntic, com la mitja taronja o que la gelosia signifiqui que algú t’estima, que apareixen en moltes pel·lícules i sèries i romantitzen les relacions tòxiques, on també apareixen aquestes idees sobre que l’amor aconsegueix canviar les persones o que es dona tot per amor.

¿Per què és un fenomen més present en les dones?

Jo centro el meu estudi en les dones, però tinc també pendent analitzar si passa també en els homes, perquè segurament també hi ha homes que senten atracció cap a dones que han comès crims. Però sense estudiar-ho a fons, la meva opinió és que és més freqüent en la població femenina per un context social que fa que les dones siguin més empàtiques i tinguin més desig de cuidar o salvar els altres.

¿Però no els fa por entaular relació amb un criminal?

Això s’ha estudiat i s’ha descobert que a moltes dones els dona seguretat que siguin a la presó. Aquí de nou entra un tipus de relació molt idealitzada, que primer comença per carta, on hi ha els primers contactes, que després es converteixen en cartes d’amor, per després donar pas a relacions persones i sexuals a través del vis-a-vis, també influïdes pels mites de l’amor romàntic.

¿Pot ser una cosa passatgera o durant una etapa?

Depèn molt de la persona. El propòsit que tinc amb el llibre és divulgar sobre aquest fenomen, posar nom a situacions que passen més del que tocaria. I he vist casos de dones que han llegit el llibre i han decidit trencar amb la seva parella, han vist que estaven en una relació tòxica i han trencat perquè s’han adonat de com estaven influïdes pels mites o els constructes socials.

En violència de gènere, hi ha víctimes reincidents, és a dir, que tenen parelles successives que són violentes. ¿Pot estar relacionat amb aquest fenomen?

És una circumstància que m’agradaria analitzar a fons. Com a criminòloga, sí que crec que hi podria haver una relació i que aquestes dones tenen més risc de maltractament, no perquè elles sentin atracció cap a aquest tipus d’homes, sinó perquè el subjecte amb qui estan relacionades és violent.

Hi ha qui podria pensar que elles, en part, són responsables per sentir una atracció cap a homes conflictius.

En cap cas culpabilitzaria les dones; els únics responsables són els homes violents. És també un problema social: a través de pel·lícules, sèries i altres referents culturals es romantitzen les relacions tòxiques, i això influeix en les dones des que són petites.

Notícies relacionades

Perruqueres ambulants

Més de 1.800 pobles d’Espanya tenen un únic habitant

¿Com es pot corregir?

Amb moltes mesures. En l’àmbit cultural, cal difondre amb més força la idea que les relacions sanes no són avorrides, sinó que aporten benestar emocional. També és important deixar de romantitzar les relacions tòxiques o marcades per dinàmiques intenses d’anades i vingudes. A més, seria clau reforçar l’educació afectivosexual a les escoles i instituts amb professionals formats específicament en aquests àmbits. En aquest sentit, la incorporació de criminòlegs podria ser molt útil, ja que poden aportar una mirada experta sobre la violència, els patrons de risc i la detecció precoç de conductes abusives. És una figura a la qual, al meu entendre, caldria donar-li molta més importància dins del sistema educatiu.