Catalunya vol reintroduir el linx ibèric: "No és un caprici"
Jordi Sargatal, el secretari de Transició Ecològica, avança a EL PERIÓDICO que el projecte no tindrà cap restricció per als agricultors i buscarà la seva complicitat. Les fundacions Crew i CBD Hàbitat han elaborat un pla de viabilitat.
¿És possible sumar un nou carnívor a la llista de mamífers que viuen a Catalunya? L’actual Govern considera que sí. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica està disposada a treballar perquè el linx ibèric (Lynx pardinus) es reintrodueixi a Catalunya. "Ho veiem amb bons ulls, s’han realitzat estudis preliminars i és un projecte interessant que volem tirar endavant", detalla el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, en conversa amb aquest diari.
"Quan vaig assumir aquesta secretaria, em vaig trobar un document elaborat per Crew Foundation i la Fundació CBD Hàbitat (aquesta última és una de les impulsores de la recuperació del linx ibèric a tot Espanya)", explica Sargatal. "El tema està molt desenvolupat i preparat, no es tracta d’un caprici ni d’un projecte utòpic, el linx vivia a Catalunya i requereix noves àrees de distribució per assegurar la seva viabilitat com a espècie", constata Xavier Rovira, de Crew Foundation.
Núria El Khadir, la directora de la Fundació CBD Hàbitat, considera "imprescindible" expandir el seu territori d’influència: "Els linxs creixen en nombre i la seva llar es fa petita. Se’ls ha de garantir aliment i diversitat genètica, s’han de buscar nous territoris i a Catalunya hi ha llocs ideals". Per a Rovira, és una "gran notícia" que l’Administració estigui convençuda de portar a terme la reintroducció del linx.
¿I on podrien alliberar-se els primers exemplars? "Dos punts adequats són la Baixa Noguera i les Garrigues", afirma l’investigador. "Són uns llocs amb alta densitat de conills i amb un hàbitat fantàstic per a l’espècie", prossegueix. En aquestes comarques, el paisatge es pot comparar amb zones de Toledo on s’ha establert el linx ibèric. "A més, en un futur, la població de Catalunya es podria connectar amb la d’Aragó, una altra comunitat que té sobre la taula l’assumpte", afegeix El Khabir.
"Té més sentit expandir el linx cap a les àrees on hi ha superpoblació de conills que haver de subministrar conills als territoris on viu el linx", assenyala Sargatal. La idea de la conselleria és incentivar aquesta reintroducció pas a pas, dialogant amb tots els sectors.
Des del punt de vista del secretari, és "realista" trobar la complicitat del sector agrícola i ramader: "A Espanya, allà on hi ha linxs pràcticament no s’han registrat atacs a les ovelles. En canvi, el linx és un autèntic devorador de conills i serà de gran ajudes per als pagesos". A més, Sargatal assegura que el linx també controla poblacions de depredadors mitjans com la guineu o la fagina.
"Les enquestes que es van fer van mostrar un percentatge elevat de gent favorable a la futura presència d’aquest felí", precisa Rovira. El projecte no portarà cap restricció lligada a aquesta espècie per als agricultors i caçadors", prometen des de la conselleria.
El més habitual és crear una zona d’aclimatació, tancada, abans d’alliberar els primers exemplars. "I tots ells han d’anar amb collar, monitoritzats", destaca.
El procés, sense pressa
¿Com es procedirà i quan el linx ibèric podria ser una realitat a Catalunya? "En aquests moments, no és un assumpte urgent, no corre pressa, però la nostra intenció és anar avançant amb la feina feta prèviament perquè val la pena tancar aquest expedient que va quedar obert", diu Sargatal. Durant les reunions recents del grup de treball del linx ibèric a Espanya i Portugal, la Generalitat va informar que existien treballs de camp per analitzar la idoneïtat de diversos territoris.
Ara, el següent pas, afirmen fonts del Ministeri de Transició Ecològica, serà que Catalunya sol·liciti formalment acollir linxs. A partir d’aquest moment, es començaria a treballar per preparar el territori, tant en l’aspecte ambiental com el social, sense un calendari concret. Les últimes comunitats autònomes que van començar a progressar per convertir-se en zones de linx van ser Aragó, Castella i Lleó i Madrid.
Visitant del Baix Llobregat
Anys enrere, un linx va aparèixer a Santa Coloma de Cervelló, al Baix Llobregat. "En aquell moment, alguns ja es van posicionar a favor de no capturar-lo", recorda Sargatal, que veu necessari incorporar nous territoris perquè la població ibèrica no s’estanqui. "Diversos exemplars han arribat a Aragó de manera autònoma, per tant, té sentit promoure un nucli de linxs entre Aragó i Catalunya", exposa El Khabir.
Notícies relacionadesUn linx ibèric no es pot reintroduir en qualsevol lloc. Hi ha uns protocols clars que el ministeri seguirà al peu de la lletra quan el projecte vagi agafant forma. "Però el que és una realitat és que hi ha molt marge perquè aquesta espècie, que va deixar de considerar-se en perill d’extinció aquest any, s’expandeixi una mica més", defensa.
¿Què pot aportar el linx ibèric a Catalunya? "A Andújar pràcticament no hi havia visitants, ara tothom hi va amb l’objectiu d’observar el linx, l’espècie genera interès i portarà visitants, sempre que es faci de manera regulada i no massiva", pronostica Sargatal. Tant Rovira com El Khabir afirmen que totes les zones on el linx s’ha allotjat estan satisfetes i l’accepten.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.