Un país de diabètics

A més, la despesa sanitària relacionada amb la diabetis a Espanya ha assolit els 14.000 milions d’euros, cosa que situa el país, adverteix la societat científica, en la llista dels 10 primers estats pel que fa a despesa sanitària. Es tracta d’una malaltia que va a l’alça, com l’obesitat (les dues patologies solen anar de bracet), a causa del sedentarisme, i que cada vegada més es diagnostica en edats més precoces.

Complicacions greus

Un 30,3% (gairebé un terç) dels espanyols amb diabetis no estan diagnosticats, cosa que, al no estar tractats adequadament, pot causar complicacions greus i potencialment mortals, com infarts de miocardi, accidents cerebrovasculars, insuficiències renals, cegueses o fins i tot amputació de membres inferiors. Per això els endocrinòlegs insisteixen a reduir l’infradiagnòstic que sobretot afecta la diabetis tipus 2.

Per al president de la Fundació SED, Antonio Pérez, que al seu torn és cap d’Endocrinologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona), és necessari fer "cribratges de diabetis" en persones asimptomàtiques de qualsevol edat amb sobrepès o altres factors de risc. En les persones sense factors de risc es recomana fer aquests cribratges entre els 35 o els 45 anys.

Més del 90% de les persones amb diabetis presenten la de tipus 2. L’augment d’aquest tipus es deu, segons assenyala la SED, a una complexa interacció de fenòmens socioeconòmics, demogràfics, mediambientals i genètics. Entre els principals factors que contribueixen a aquest augment hi ha la urbanització, l’envelliment de la població, el sedentarisme i l’augment de sobrepès i obesitat.

Tant en la diabetis tipus 1 com la 2 hi ha elevats nivells de glucosa en sang. La diferència fonamental entre els dos tipus és la concentració d’insulina. La diabetis de tipus 1 és una malaltia autoimmune, ja que les cèl·lules beta del pàncrees, que són les encarregades de produir insulina, no funcionen bé i provoquen una deficiència absoluta d’aquesta hormona. A més, el tipus 1 se sol diagnosticar en edats mes primerenques de la vida, de sobte i, a diferència de la diabetis tipus 2, requereix sempre teràpia insulínica.

Mals hàbits

Notícies relacionades

Catalunya reactiva els seus plans davant inundacions davant les intenses pluges previstes per a aquest divendres i dissabte

La metròpoli cuidadora i competitiva

Per la seva part, la diabetis tipus 2 es produeix com a resultat d’una combinació de dues alteracions, que són la resistència a la insulina i la fallada de les cèl·lules beta del pàncrees. També està relacionada amb l’obesitat, la mala alimentació i la falta d’activitat física. A diferència de la diabetis tipus 1, es diagnostica en l’edat adulta.

La diabetis tipus 2 es pot prevenir amb hàbits de vida saludables, però la tipus 1 no és prevenible. A més, en aquesta última, els episodis de baix nivell de sucre en sang (anomenats hipoglucèmia) són comuns.