GUARDIANS DE LA VIDA
Un estudi revela que els arbres també capten gas metà
Un estudi liderat a Barcelona revela que no només absorbeixen diòxid de carboni, sinó també aquesta substància responsable del 30% de l’escalfament global.

Els arbres són els veritables guardians de la vida i del clima del nostre planeta. Gràcies a la seva maquinària fotosintètica sabem, per exemple, que produeixen grans quantitats d’oxigen i absorbeixen molt diòxid de carboni, un dels principals gasos responsables de l’efecte hivernacle. Per això, durant dècades, aquestes espècies s’han considerat com un element clau en la lluita contra el canvi climàtic.
Però, ara, un estudi publicat ahir en la revista Nature va un pas més enllà i revela un detall que els converteix en «molt més beneficiosos del que es creia per al clima». «Hem descobert que els arbres capten metà, una substància responsable del 30% de l’escalfament global, gràcies als microorganismes que habiten a la seva escorça. És la primera vegada que es demostra una cosa així», comenta Josep Barba, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de Barcelona i autor d’aquest treball.
La troballa ha sigut possible gràcies a una extensa recerca que s’ha portat a terme als boscos tropicals de Panamà i del Brasil, els boreals de Suècia i els temperats d’Anglaterra. A cada un d’aquests llocs, els investigadors van instal·lar sensors als troncs dels arbres per mesurar en temps real com anaven absorbint i desprenent diferents arbres. També es van prendre mesures a l’escorça.
El resultat, segons expliquen els investigadors, mostra que els arbres funcionen com xemeneies que absorbeixen metà dels terres i l’alliberen per l’escorça, però que, al seu torn, absorbeixen grans quantitats d’aquest gas des del seu extrem superior. «En el còmput global, hem vist que n’absorbeixen més del que emeten», afirma Barba. «En concret, el potencial dels boscos per absorbir metà seria de 24,6-49,9 teragrams (Tg) a escala mundial, una quantitat similar a la que capten els terres de tot el món», afegeix.
Microorganismes
Notícies relacionadesEls responsables d’aquest fenomen sembla que són un exèrcit de microorganismes que habiten a les escorces dels arbres. Concretament, una família de bacteris (metanotrofs) que devoren el metà per obtenir energia. Les anàlisis indiquen que aquests microorganismes comencen a consumir metà de l’exterior a mesura que en queda menys a l’interior de l’arbre, un fet que passa a partir del metro d’altura.
«Aquest estudi afegeix valor al rol dels boscos en els plans per mitigar el canvi climàtic, perquè, a més de la capacitat d’emmagatzemar carboni atmosfèric, ara sabem que són capaços d’absorbir metà, els dos gasos que més contribueixen a l’escalfament global del planeta», comenta Barba. Segons apunta l’anàlisi, els boscos que capten més metà són els tropicals. És a dir, els que estan situats en climes càlids i humits. Els segueixen els temperats i, finalment, els boreals, situats en regions més fredes i seques. Els registres indiquen que els boscos tropicals capten 10 vegades més metà que els temperats i 20 vegades més que els boreals.
- Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Presumpta administració deslleial Els Mossos confisquen documents i joies als marmessors de Pere Mir
- Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
- Al tancament del mercat La CNMC es disposa a aprovar l'opa sobre el Sabadell amb compromisos assumibles per al BBVA
- OBRES A L'ESTADI La gespa del nou Camp Nou, a punt
- Comissió d'investigació El Govern central enviarà el CNI a les elèctriques a partir d'aquesta nit per recaptar dades per l'apagada
- Segons l'Idescat Sant Just Desvern torna a ser el municipi amb més renda per càpita, per davant de Matadepera i Tiana
- Perspectives El Govern manté en el 2,6% el creixement del 2025 malgrat la incertesa pels aranzels