Ecologiai justícia

D’aquesta tensió neixen gran part dels conflictes sobre la transició ecològica, que va molt més enllà de la transició energètica. Les zones de baixes emissions (ZBE), urgentíssimes per raons de salut pública més enllà de la qüestió climàtica, en són una bona mostra. Exemplifiquen com pocs assumptes la difícil elecció entre les restriccions ambientals i les disrupcions de la quotidianitat de milers de ciutadans, així com els impactes sobre l’economia local. Les ZBE són alhora ZAS: zones d’alta salut; menys trànsit rodat i menys tubs d’escapament milloren dràsticament la salut de totes les persones.

Notícies relacionades

Aena enderroca pàrquings i crea un espai natural per desbloquejar davant Europa l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat

La catalana Carla Fernández, amb una agència a Dubai: "La situació a l'Iran em suposa un perjudici molt gran, tant personal com laboral"

Les ZBE, en tant que política pública, són una eina que ha d’acompanyar un procés coherent de canvi sistèmic, profund i just. En cas contrari, es percebran com una llosa per al que ja ho té més difícil que la resta. Mentre la falta d’un transport públic eficient i fiable continuï obligant a l’ús del vehicle privat, i mentre el desigual accés als vehicles elèctrics faci patent que la bretxa de classe també determina el nostre comportament ambiental, existiran aquests conflictes. Prohibir l’accés a una ciutat sense oferir alternatives és una mesura condemnada al fracàs, però també ho és fer com si no passés res i continuar respirant aire tòxic.

La justícia, amb tot, sembla aliena a aquests condicionants i a la complexitat del debat, ja que les seves decisions han acabat provocant situacions absurdes. La circumstància actual s’hauria de prendre com un avís del que no es pot tornar a repetir. El ritme de la transició ecològica és el ritme amb què millorarà la nostra salut i el nostre benestar. I és que la transició no serà mai ecològica si alhora no és justa.