Paulo Lameiro: "Els nadons prefereixen Stravinsky a Mozart"

De petit, Paulo Lameiro tocava la trompeta a la banda del seu llogarret, Pousos (Portugal). El mestre de la formació li repetia que seria un bon músic, però als 18 anys, quan va arribar al conservatori, li van deixar clar que no tenia aptituds. Es va trencar, i es va prometre que faria el possible perquè cap nen patís la seva decepció. El musicòleg –va dirigir el Conservatori Nacional de Lisboa i va crear l’escola d’art SAMP– és el pioner dels concerts per a nadons. Sí, nadons. I el que explica està allunyat del que creiem.

Iniciar els nens en la música aviat, d’acord. ¿Però tant?

El 1994 vaig conèixer el musicòleg nord-americà Edwin Gordon, que afirmava que el moment de la vida en què l’aptitud per escoltar és més elevada és al néixer. De fet, en el quart mes de la concepció comencem a sentir sons i associar-los a estats de benestar o malestar de la mare. L’escolta és la primera funció completa i, quan naixem, el nivell d’aptitud musical està al màxim. Creiem que el nadó no sentirà música, quan sent moltíssim millor que un adult.

¿Com sap que ho disfruten?

Al principi vaig voler saber si podien distingir un alumne de clarinet d’un mestre de l’instrument. Vaig reunir un grup de nadons i vaig cronometrar quant temps trigaven a obrir molt els ulls i la boca, i a bavejar. Vaig comprovar que estaven més temps concentrats a l’escoltar un gran intèrpret. No es pot inferir que disfruti més, però sabem que distingeix una música més elaborada, amb més riquesa.

Caram.

He ofert a 50 nadons diferents llenguatges musicals i, per exemple, vaig constatar que els interessa més el músic que es mou amb l’instrument, com l’acordionista, que el que toca el piano, estàtic.

¿I això per què?

Quan parlem del so, no venim al món en blanc, portem un software de competències emocionals. Quan el nadó sent música, ho connecta amb la seva memòria intrauterina (sons de la mare, el pare, els avis, la llengua materna). El percentatge de nadons que ploren al sentir els sons aguts és moltíssim més gran que al sentir els greus. ¿Sap per què?

No, senyor.

Quan la mare parla tranquil·lament, en pau, utilitza registres de veu més greus que quan està alterada. El so agut significa malestar de la meva mare.

Les joguines, la música i el to dels adults al parlar-los són estridents.

Un error. Gran part de la música per a nens té alguna limitació tímbrica o harmònica, perquè creiem que, perquè aprengui, ha de començar per allà. ¡Un nadó no és un ésser elemental! Per això els proposo música clàssica. En una frase de Bach hi ha tots els acords d’una banda al llarg de 40 anys. El nadó, que distingeix intensitats sonores, vol connectar-se a la vida, per sobreviure.

¿Hi ha un compositor infal·lible?

Cada nadó és únic, però té 300.000 sinapsis més que un adult. Està disponible per aprendre de manera més veloç. Jo els vaig proposar música de Mozart –un compositor simètric, molt orgànic, que permet percebre la seva estructura– i de Stravinsky –més dinàmic i disruptiu–, ¿sap amb qui es queden?

Es queden amb Mozart.

¡Amb Stravinsky! Ofereix més contrastos, més quantitat d’informació. Avui sabem que les pràctiques musicals de pobles que no saben qui és Mozart o Schubert els concedeixen un sentit de vida global, no només autonomia estètica. Les cultures que no separen la música de la vida són més a prop d’experimentar l’art en majúscules.

Ha proposat també música a presos, refugiats, pacients terminals...

Sí, i vaig aprendre una lliçó. La primera vegada que vaig fer un Don Giovanni amb reclusos ean la Fundació Gulbenkian, davant 1.800 persones, la mare d’un d’ells va agafar el micròfon en un intermedi i va dir: "Vostès no han vingut aquí per escoltar Mozart, han vingut per una curiositat morbosa. A ningú li interessa el meu fill". Això em va fer canviar moltes coses. Hem de pensar per què ho fem, no només complir un paper social.

¿Anar a l’essència?

Notícies relacionades

Com més treballo amb els éssers humans, més m’adono que la saviesa més pura que ens està faltant és en l’univers natural. He treballat amb nadons perquè són els especialistes a aprendre, però al final de la vida sabem el que de veritat importa. El moment terminal ensenya el que és essencial.

¿Què sona al final de la vida?

En els moments terminals, el que queda és un silenci que no sent el nostre sistema auditiu. Una vibració que no és material. Jo estimo Bach, Schubert i Mahler, però en aquell moment voldria connectar amb una vibració matricial: el so dels arbres.

Temes:

Portugal Música

Inicia sessió 0 Comentaris