Neix l’observatori català per evitar riuades

Poques hores després que la dana assolés València, el 29 d’octubre del 2024, el president Salvador Illa va sentenciar que allò era "un avís" i va assegurar que el Govern de la Generalitat de Catalunya havia d’interpretar-ho com a tal i reaccionar-hi. A partir d’aquell moment, l’Executiu català va instar a revisar les construccions en zones inundables, va impulsar un decret per avaluar la situació dels càmpings situats en àrees inundables i també va encarregar a l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) una actualització dels mapes de risc d’inundació. A més, es va instar els ajuntaments que encara no disposen de plans d’autoprotecció a fer-los com més aviat millor.

I fent un pas més enllà, el Govern va presentar ahir l’Observatori de la Inundabilitat de Catalunya, un nou instrument destinat a centralitzar la informació, millorar la prevenció i proposar accions per respondre davant episodis de pluges extremes que cada vegada seran més habituals segons les prediccions científiques. "És un dia important perquè aquesta entitat comporta fer un pas més per reduir el risc", va dir Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

"Vam entendre la catàstrofe de València com un advertiment i vam veure clar que no podíem posposar més la necessitat de donar solucions per estar més preparats davant possibles riuades, com ara les que lamentablement hem viscut aquest cap de setmana al Montsià", va afirmar la consellera. "Quan veus que a la carretera C-12 es requereixen dues grues industrials per moure allò que l’aigua va desplaçar en 20 minuts, t’adones de la força destructiva de l’aigua", va afegir.

Notícies relacionades

El temporal ja deixa registres de 90 litres, onades de fins a nou metres i alertes per crescuda dels rius

Catalunya és la segona comunitat amb més trams de carretera amb més perill per accidents amb senglars i cérvols

A Catalunya les inundacions constitueixen, en paraules de Carmen Llasat, catedràtica de Física i presidenta de l’observatori, "l’amenaça natural més perillosa", fins i tot al davant dels incendis, per la quantitat de zones inundables en què hi ha edificis com ara habitatges, escoles, hospitals i residències d’avis. "A la gent li sembla impossible, però és una realitat que hem d’afrontar", va defensar Llasat. De fet, des del 1980 fins al 2020 hem tingut 301 episodis d’inundacions que han deixat 131 víctimes mortals. "De totes aquestes morts, la meitat es podrien haver evitat amb una conducta més prudent", va sentenciar Llasat.

Durant l’acte de presentació de l’Observatori, Paneque va definir Llasat com una de les dues mares d’aquest nou òrgan. L’altra és Concha Zorrilla, directora general de Transició Hídrica, que durant la presentació va anunciar que deixa el càrrec per motius personals.