Memòria de barri en cromos

Muhammad Esa, Aayan i Sergio enganxen cromos contra rellotge just abans de la presentació, al pati de l’escola, on ja esperen les seves mares assegudes sota un envelat verd. És divendres, són dos quarts de cinc de la tarda i està a punt d’acabar el seu últim any a l’escola, en un final de curs en el qual les emocions són a flor de pell. Tenen 11 i 12 anys, estan acabant sisè i, junt amb els seus companys de classe, van veure néixer aquest projecte el curs passat, a cinquè, de la mà de Laia S., la seva tutora i secretària de l’entregat equip directiu del Marta Mata, l’única escola pública al barri de Verdum, a Nou Barris. Escola petita, d’una sola línia, amb més de 40 nacionalitats diferents entre el seu alumnat i un aplaudit projecte educatiu.

Enganxen els cromos per tenir una mostra per a les personalitats que assisteixen a la presentació, però la gràcia de La memòria del barri a través de les seves dones, el seu àlbum de cromos de Verdum, és entregar-lo a les criatures buit i que siguin ells els que el vagin omplint, com passarà a partir d’aquesta setmana, quan els reparteixin a classe. La llavor del projecte va ser el descobriment de Paloma Martínez, directora de l’escola, del fet que Marta Mata –pedagoga que dona nom al centre– era amiga de Maria Antònia Canals, fundadora el 1962 de l’escola Ton i Guida en un barracó a Via Favència. "¡Marta Mata era també una dona de la història de Verdum!", va pensar.

I amb aquest entusiasme, la Paloma –una altra de les dones que han construït el barri– va determinar que l’alumnat de l’escola havia de conèixer no només qui va ser la cofundadora de l’associació de mestres Rosa Sensat que dona nom a la seva escola, sinó també qui van ser dones com la seva amiga Maria Antònia Canals; Maria Lluïsa Serralta, lluitadora veïnal que, junt amb un grup de dones de Verdum i la Guineuta, va lluitar la primera escola del barri, o Luisa Alba, educadora de carrer i una de les ànimes de la Fundació Pare Manel, una altra institució a Verdum, l’actual presidenta de la qual, Sandra Pardo, va ser també alumna d’aquesta mateixa escola.

"Aquests nens viuen en un barri molt lluitador i, al darrere de moltes d’aquestes lluites, hi ha hagut dones, així que havíem de creuar les dues coses", assenyala la Paloma, a qui la idea de treballar-les a través d’un àlbum de cromos li va semblar meravellosa. Una manera, a més, de teixir comunitat també amb el barri del present, ja que els 12 sobres amb els cromos per completar l’àlbum estaran repartits pels comerços de la zona.

Diferents activitats

Notícies relacionades

El 82% dels recursos destinats al sistema de protecció de menors es destinen a residències i només un 9% a famílies acollidores

La IA permet crear el primer atles del sistema reproductiu durant la menopausa

Després de realitzar les diferents activitats de l’àlbum –que ells mateixos han ideat–, a l’escola els entregaran un val per canviar-lo en un dels comerços del barri. De la papereria La Fuente, al carrer de Font d’en Canyelles, a Ous Frescos, al carrer de Viladrosa, o la Merceria Neu, a Almansa, o Lámparas Herrero, a Via Júlia. Activitats que van des de dibuixar l’escut del mític Club de Futbol Muntanyesa fins a buscar en una sopa de lletres el nom de set escoles de l’enclavament, de Freire a Luz Casanova.

El pont entre escola i barri l’han estès amb les mateixes dosis de passió i il·lusió dues dones que són també història del barri i de Barcelona. La Yoyi –hiperactiva membre de l’associació de veïns de Verdum i una de les pioneres de l’Ateneu Popular– i Roser Solà, l’últim cromo, també veïna, mestra i doctora en Història Econòmica, que s’ha encarregat d’escriure gran part dels textos de l’àlbum [finançat gràcies al Pla de Barris], explicant la història dels seus carrers en paraules que poguessin ser enteses per criatures d’11 i 12 anys, moltes d’elles crescudes en famílies que desconeixen aquesta història malgrat que també és la seva.