Guardó
Patti Smith, la irredempta poeta del punk, Premi Princesa d’Astúries de les Arts 2026
El jurat corona l’autora del seminal "Horses", un disc que va il·luminar una carrera de combat i resistència que es va estendre a la literatura, la pintura o la fotografia, marcada per la defensa insubornable de les llibertats i de l’art
La fecunda poeta Patti Smith, responsable d’obrir la ment a una infinitat de generacions a partir de l’últim quart del segle XX, icona intel·lectual del punk i activista irredempta als seus 79 anys en tots els fronts de la llibertat i l’humanisme, acaba de rebre el Premi Princesa d’Astúries de les Arts 2026. Així ho ha anunciat aquest dimecres al migdia el jurat del guardó, reunit a Oviedo. El guardó se suma a una llarga sèrie de reconeixements que han anat apuntalant una carrera molt singular, tan poderosa en el rock com en la literatura, i que inclouen, entre d’altres, el National Book Award per les seves memòries "Éramos niños" (2010), la Legió d’Honor i l’Orde de les Arts i les Lletres a França o la inclusió en el cànon de les grans de la música per treballs com "Horses" (Grammy Hall of Fame) o "Because the Night" (premi ASCAP a una de les cançons més interpretades).
Totes aquestes consideracions diuen, en realitat, poc del caràcter insubornable de Patti Smith i el seu compromís amb l’art i l’ésser humà, autora d’himnes com aquell "People have the power" i eterna lluitadora per una llibertat més enllà dels gèneres que l’ha convertit, potser sense pretendre-ho, en una gran transgressora. En aquest sentit, la seva andrògina posició davant la càmera del seu company Robert Mapplethorpe a la portada de "Horses", camisa blanca, jaqueta a l’espatlla, corbata solta, es va convertir en un manifest visual i una de les imatges més icòniques del món del rock, en què Patti Smith va redefinir l’espai de les dones ocupant també els rols masculins.
Notícies relacionadesNascuda a Chicago el 1946 en el si d’una família treballadora que després es va traslladar a Nova Jersey, Patti Smith va trobar el seu refugi en la bohèmia del Chelsea Hotel de Nova York a finals dels seixanta. Allà va conèixer Mapplethorpe, company sentimental primer i amic després. Aquesta relació, que més tard evocaria en l’esmentat "Éramos unos niños", marcaria la seva vida. La seva carrera musical va arrencar als primers setanta. El 1975 va publicar "Horses", produït per John Cale, un àlbum que fusionava poesia beat i rock cru i que definiria el punk. A finals dels setanta va collir el seu èxit comercial més gran amb "Because the Night", coescrita amb Bruce Springsteen. Es va retirar el 1980 per formar una família amb el guitarrista Fred "Sonic" Smith, i va tornar als noranta amb una energia renovada.
El jurat del premi a Patti Smith ha estat presidit per María Pagés Madrigal, amb Estrella de Diego Otero com a secretària i amb Daniel Bianco, Josep Maria Flotats i Picas, Jesús García Calero, Pablo Gil Cuevas, Blanca Gutiérrez Ortiz, Blanca Li, Sergio Gutiérrez Sánchez, Pilar Lladó Arburúa, Sheila Loewe Boente, Isabel Muñoz Villalonga, Alfonso Palacio Álvarez, Christina Rosenvinge Hepworth, Teresa Sapey, Cibrán Sierra Vázquez, Eduardo Torres-Dulce Lifante i Juan Antonio Vigar Gutiérrez com a vocals.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Cartera digital Així funcionarà a Espanya l’aplicació per verificar l’edat dels usuaris a internet
- Al Congrés Els 50 euros de Rufián i el seu passeig fins a l’escó de Nogueras eleven al màxim la tensió entre ERC i Junts
- Un empresari mexicà sobre uns préstecs a Jordi Pujol Ferrusola: "Ens ha sortit més car el farcit que el gall"
- Crisi energètica La Comissió permetrà augmentar les subvencions al sector agrícola, pesquer i del transport davant la crisi energètica
- Campanya de Trànsit La DGT activa l’operatiu especial de l’1 de maig i espera més de 6 milions de desplaçaments