El 82% dels recursos destinats al sistema de protecció de menors es destinen a residències i només un 9% a famílies acollidores

"Aquesta distribució evidencia una inèrcia a confiar la cura de nenes, nens i adolescents a centres residencials, cosa que dificulta l’avenç cap a models més familiars i comunitaris", ha assenyalat Leire Olmeda, experta en dades de l’àrea de desinstitucionalització de la Plataforma d’Infància. "El finançament continua orientant-se en sentit contrari a l’acord signat entre el Govern i les comunitats", ha conclòs.

I la situació és encara més acusada en el cas dels menors migrants no acompanyats, on el 99,1% de la inversió es destina al fet que visquin en centres i residències. "Les dades mostren que, a la pràctica, la infància migrant no acompanyada és atesa gairebé exclusivament en recursos residencials. Això suposa que, segons l’origen, les nenes, nens i adolescents no accedeixen en igualtat de condicions a altres alternatives del sistema de protecció, cosa que apunta a una forma de discriminació institucional que s’ha de corregir", ha assenyalat al seu torn Sara Toledano, responsable de desinstitucionalització de la Plataforma d’Infància.

Informació poc accessible

L’estudi, titulat "¿Com influeix el finançament en el sistema de protecció a la infància i l’adolescència a Espanya? El repte de la desinstitucionalització", ha estat elaborat a través de l’anàlisi de contractes i subvencions del sistema de protecció a la infància del 2024 i el 2025. En total, s’han comptabilitzat almenys 516,4 milions d’euros compromesos en aquests 2 anys per finançar el sistema que atén nenes, nens i adolescents tutelats per les administracions, atès que els seus pares no se’n poden ocupar o n’han perdut la guarda i custòdia.

Per fer-ho, Political Watch, en col·laboració amb la Plataforma d’Infància, ha hagut de recollir i tractar dades de múltiples plataformes públiques, "cosa que reflecteix un problema de base: la informació és pública, però no és prou accessible ni està centralitzada al 100%. Quan això passa, es limiten les capacitats d’avaluació de les polítiques públiques i el seu impacte en la vida de nenes, nens i adolescents. Millorar la transparència és clau per garantir una rendició de comptes efectiva", ha assenyalat Pablo Martín, director de tecnologia de Political Watch.

L’anàlisi ha detectat, a més, un ús elevat de procediments d’urgència i emergència en la contractació pública, que arriba als 155,9 milions d’euros. A això s’hi suma que el 57,3% dels contractes analitzats compta amb una única oferta, una dada que supera àmpliament la mitjana estatal i europea i que "suposa riscos per a la lliure concurrència i la qualitat de les licitacions de serveis de protecció de la infància i l’adolescència", segons l’entitat.

Les propostes

Notícies relacionades

Sis de cada 10 casos de violència institucional masclista que afecten els nens assenyalen el sector judicial

La DGT activa l’operatiu especial de l’1 de maig i espera més de 6 milions de desplaçaments

"Les dades mostren diferències importants entre territoris i entre formes de gestió dels recursos, cosa que genera desigualtats en l’accés i en la qualitat de l’atenció. Si l’objectiu és reforçar l’acolliment familiar i reduir la institucionalització de nenes, nens i adolescents, cal alinear de manera coherent la inversió pública amb aquest objectiu polític", ha afegit Toledano.

Davant d’això, la Plataforma d’Infància proposa diverses solucions, entre les quals reduir l’ús de procediments d’urgència i emergència, per reforçar l’estabilitat en els contractes de serveis essencials. Així mateix, reclama reorientar de manera progressiva el model de finançament, enfortint l’acolliment familiar i les polítiques de prevenció.