Les xifres reals de la sinistralitat registren un 18% més de morts

Però existeixen, representen prop del 18% del total de morts i tenen un perfil determinat: joves, ancians i majoritàriament vianants. Des de principis de segle, només a Catalunya, són prop de 1.500 les persones invisibilitzades que han perdut la vida més enllà de les primeres 24 hores. Traslladat a tot l’Estat, són gairebé 9.000 víctimes entre els anys 2000 i 2022.

El 2023 van morir 150 persones en el conjunt de les carreteres catalanes. A tot Espanya, també en vies interurbanes, van ser 1.145 els finats, mentre que, només a Barcelona, es van perdre 20 vides. La nota publicada per la DGT el 4 de gener incloïa, al final de tot i en un altre color, una nota al peu que deia el següent: "Les xifres definitives ja consolidades, que inclouran les víctimes a 30 dies d’accidents ocorreguts en vies urbanes i interurbanes, permetran tenir la radiografia completa de la sinistralitat viària a Espanya el 2023". El mateix aplica per al Servei Català de Trànsit i per a l’estadística recollida per la Guàrdia Urbana a Barcelona. És a dir, no és que menteixin o siguin números irreals. Simplement, estan incomplets. I quan se’n tenen els definitius, no es comparteixen. És un tema, més que de rigor, de respecte a les víctimes i als seus familiars.

A la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya pot consultar-se l’històric d’aquestes dades des de l’any 2000 fins al 2022, els dos exercicis inclosos. En tots aquests anys han mort 10.332 persones, de les quals 8.852 van morir en les primeres 24 hores i les 1.480 van perdre la vida en els 29 dies posteriors, una xifra que representa el 18,1% del total, amb percentatges disparats en alguns anys: un 28,3% el 2020, un 25,7% el 2011 i un 25,6% el 2019.

Dades a la xarxa

En el cas de tot l’Estat, en aquest mateix període es van comunicar 59.339 morts a 24 hores, però la xifra real a 30 dies és de 68.311 morts, un 15,1% més i 8.972 persones de les quals ningú ha tingut coneixement perquè no transcendeixen en les rodes de premsa del Ministeri d’Interior sobre el balanç de sinistralitat. Sí que es troben a internet si un és una mica expert en la recerca de dades públiques, però no és fàcil.

Que el percentatge hagi anat creixent amb el pas dels anys pot deure’s a la millora del protocol en l’obtenció d’informació. Catherine Pérez investiga l’impacte en la salut de les polítiques de mobilitat i seguretat viària en l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Explica a aquest diari que la definició estàndard a 30 dies és molt coneguda en l’àmbit tècnic però desconeguda per la població". "Crec que és molt important donar a conèixer aquesta dada, que no és fàcil d’aconseguir". Es refereix al protocol i la col·laboració entre els responsables de trànsit, la policia i els hospitals, una joint venture imprescindible per poder obtenir balanços ajustats a la realitat.

En les primeres 24 hores són els Mossos i les policies locals els que manegen la informació. Però quan ha passat un dia, si la víctima no ha perdut la vida, passa a ser un ferit lleu o greu recuperant-se a casa o ingressat en un centre sanitari. Allà se li obre una fitxa i les seves dades són absolutament confidencials. És a través de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, on es registren les morts, que el Servei Català de Trànsit (i la Guàrdia Urbana, en el cas de Barcelona) pot fer un control dels que han perdut la vida. I és llavors quan es creuen les dades per obtenir la xifra de víctimes en sinistres de trànsit a 30 dies. "Hauria de ser més fàcil, amb una base de dades unitària que permeti fer el seguiment de la manera més fidel possible", diu l’experta de l’ASPB.

No és el focus d’aquest article, però al donar amb les dades de morts a 30 dies aflora una altra xifra esgarrifosa: en els 22 anys d’aquest segle es van registrar 543.316 sinistres de trànsit amb víctimes que van deixar un total de 56.316 ferits greus, persones que no van perdre la vida, però que molt probablement arrosseguen seqüeles de la tragèdia. Aquest registre, afortunadament, s’ha reduït de manera substancial, dels 4.367 greus de l’any 2000 als 1.564 del 2022. També s’ha empetitit molt el nombre de morts, de 891 (a 30 dies) a 264. El que no ha variat és la xifra global de sinistres: 23.438 l’any 2000 per 23.061 el 2022. ¿Com s’entén? Molt hi tenen a veure les prestacions dels vehicles moderns, és a dir, que xoquem com sempre, però ara ens salvem com mai.

Més enllà de la importància de visibilitzar les víctimes mortals que no apareixen en els balanços oficials de sinistralitat, és cert que, analitzades en conjunt, també generen un perfil diferent del que es dibuixa amb els finats en les primeres 24 hores. Així ho va demostrar el monogràfic Diferències entre morts immediates i a 30 dies per lesions per trànsit, segons fonts forenses publicat el 2015, i que té entre els seus quatre autors l’actual director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, Eneko Barbería.

Millorar el balanç

Notícies relacionades

Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia

Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"

Van fer un estudi observacional de les dades de morts per trànsit entre l’1 de gener del 2005 i el 31 de desembre del 2014. En les seves conclusions deien el següent: "Les morts a 30 dies per lesions per trànsit inclouen més de menors, persones ancianes i vianants que les immediates. Aquestes característiques diferencials recomanen monitoritzar directament aquestes morts en comptes d’estimar-les a partir de coeficients de ponderació". És a dir, no són només estadística, són una oportunitat de reorientar i millorar les polítiques de seguretat viària.

Molts anys abans, el 2004, el doctor Antoni Plasència va coordinar l’Estudi de la mortalitat a 30 dies per accidents de trànsit, sota l’auspici del llavors Ministeri de Sanitat i Consum. Plasència, que fins al desembre passat va ser director general de l’Institut de Salut Global (ISGlobal), va basar aquell informe en les dades del 2001, quan el protocol d’informació era molt més rupestre que ara. En les seves conclusions, de fet, donava compte de les carències del sistema: "Aquest estudi ha posat de manifest diverses limitacions de les dades existents, algunes de les quals són especialment rellevants. Així, variables com l’hora d’ingrés, el tipus d’usuari i el tipus d’accident no estan en general prou documentades per ser de plena utilitat, per la qual cosa no han pogut analitzar-se".