Vuelta a Espanya
Un ciclista que no arriba a la meta
El 2021, l’equip ciclista Israel Start-Up Nation va participar en la Volta Ciclista a Catalunya. Per presentar-se en societat i com una picada d’ullet a les ànsies separatistes catalanes, el cap de màrqueting va tenir la brillant idea de fotografiar l’equip amb una enorme bandera estelada al darrere. El gest va ser molt aplaudit, tu diràs, entre altres coses perquè Israel i Catalunya sempre han estat percebudes, per una part del catalanisme, com a nacions germanes, el poble que reneix des del pou sense fons de la història. Aleshores no hi havia manifestacions pro-palestines, tot i que, com és notori, el conflicte ja existia i la pressió israeliana sobre Gaza i Cisjordània ja era prou notable. Un dels propietaris de l’equip, Sylvan Adams, va dir en aquella Volta que un dels objectius de l’equip és promoure Israel i els seus valors. "Representem el nostre país a tot el món", va afirmar, "amb determinació i esportivitat." És a dir, no era (ni és!) un equip ciclista qualsevol, sinó un estendard de l’Estat jueu. És a dir, feia política. El nom de l’equip ja era (i és!) tota una declaració d’intencions. Israel es defineix a si mateixa com una nació start-up, perquè és el país del planeta que té més empreses emergents en innovació tecnològica per habitant. Venen a dir: som una potència en intel·ligència; no tenim recursos naturals però estem al capdavant de les civilitzacions avançades.
Que no em vinguin ara a dir que no es pot barrejar la política i l’esport. D’entrada, tot és política, perquè la política consisteix en l’ordenació de la vida pública, en l’administració dels béns, en la gestió de les relacions entre els ciutadans. Per això fa tanta ràbia llegir la hipòcrita declaració de la Unió Ciclista Internacional (UCI) arran dels fets de diumenge, que van provocar la suspensió del final de la Vuelta a España. "Condemnem de manera ferma", diu la UCI, "la instrumentalització de l’esport amb finalitats polítiques", perquè "l’esport ha de continuar essent autònom per complir el seu paper com a instrument al servei de la pau". I després afegeixen que no pot ser que "el nostre esport es desviï de la seva missió universal". ¿De debò que encara pensen això? ¿Una missió universal? ¿És part de la missió universal organitzar un campionat del món en un país amb dubtoses credencials democràtiques com Rwanda, on governa un dictador com el president Kagame, que engarjola opositors i expandeix el terrorisme amb milícies que ataquen el Congo i que es renta la cara amb campanyes com Visit Rwanda, que subvenciona l’Arsenal o l’Atlético de Madrid?
A part de tot això, deixant a banda que tot és política, resulta que, en el cas de Palestina, no parlem d’una política entre estats que "han de debatre les divergències" (segons l’UCI), o de les "pèrdues civils de persones d’origen palestí" (això ho diu Feijóo). No és política. És més. És una immoralitat. Com diu un meu amic, el més aficionat al ciclisme dels meus amics, "és pitjor, molt pitjor un nen mort a Gaza que no pas un ciclista que no pot arribar a la meta".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
