El parc eòlic marí de Roses, encallat al ministeri

Poques setmanes després que arrenqués el mandat del Govern Illa, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va assegurar que el Plemcat (Plataforma d’R+D en Energies Marines de Catalunya) estaria en marxa el 2025. No obstant, els terminis anunciats no es compliran perquè fa alguns mesos que el projecte, ubicat a Roses, està encallat a la taula del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

¿Però per què no avança la tramitació d’aquest primer parc eòlic flotant experimental? El principal escull, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, és la declaració d’impacte ambiental (DIA), que depèn del ministeri comandat per Sara Aagesen. El 2024, la Generalitat va enviar tota la documentació necessària per justificar l’impacte ecològic dels tres aerogeneradors projectats al golf de Roses, però l’autorització encara no ha sigut concedida.

A dia d’avui, uns quants mesos després, el ministeri no només no ha validat la documentació, sinó que, després de setmanes de silenci administratiu, ha exigit més dades i documentació a la Generalitat.

Entre les condicions imposades, s’ha reclamat un estudi sobre el vol de les baldrigues, uns ocells pelàgics protegits que solen desplaçar-se sobre l’aigua del mar. Fonts coneixedores del cas assenyalen que rarament superen els deu metres d’altura sobre el nivell del mar. Per tant, el risc de col·lisió amb els aerogeneradors és baix, ja que aquests aparells mesuraran 260 metres. Malgrat això, el ministeri ha exigit documentació que ho demostri. Es pot assenyalar que el Plemcat és una plataforma de proves. Un dels objectius, a més de mesurar quanta energia es pot produir, és analitzar amb càmeres la possible afectació dels aerogeneradors sobre la fauna.

En aquests moments, tècnics del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica treballen per presentar exemples de parcs eòlics marins en llocs com Escòcia i Portugal, països on les baldrigues són abundants. L’objectiu és evidenciar que la interacció i les col·lisions són anecdòtiques.

Una altra petició del ministeri és una anàlisi sobre les àrees de cria del lluç a fi d’avaluar les possibles conseqüències que la plataforma de proves impulsada pel Govern i l’IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya) pot tenir sobre els peixos.

Davant l’actual situació, és complicat que el Plemcat es pugui posar en marxa el 2026. Les tres empreses que han de portar el projecte a terme encara no han encarregat els aerogeneradors, que s’han de muntar en un port (possiblement el de Tarragona) i després traslladar cap a Roses per muntar el parc eòlic.

Pendents de la subhasta

Notícies relacionades

‘La manada’ de Castelldefels pacta penes de fins a vuit anys

La Fundació Bofill proposa un pla per millorar la comprensió lectora

La plataforma de proves és un pas previ al que ha de ser, en un futur, la instal·lació d’un parc eòlic marí comercial a Catalunya. Per al Govern, és important que el Plemcat es desenvolupi al més aviat possible. D’aquesta manera, es podrà disposar de més informació a l’hora de construir un parc eòlic de més dimensions.

No obstant, perquè el parc comercial comenci a fer passos, és necessari que el Govern tregui una subhasta en què podran participar les empreses promotores interessades. En el dia d’avui, el procés burocràtic continua avançant a pas lent i no hi ha una data fixada. De fet, empreses del sector eòlic ja s’han mostrat "preocupades" en més d’una ocasió per aquesta situació de bloqueig. Consideren que la falta de celeritat per part del ministeri posa en risc inversions milionàries.