Andrea de Carlos Buján: "Un professor cremat ni viu ni deixa viure l’alumne"

La paraula original prové de la física dels materials. És la capacitat d’un material, quan ha estat sotmès a pressió externa, de no trencar-se i de tornar a la seva forma original un cop cessa la pressió. El terme s’ha anat adaptant en tots els camps, també en les ciències socials. El 1992 es va publicar l’estudi que les psicòlogues Emmy Werner i Ruth Smith van portar a terme a l’illa hawaiana de Kauai i van comprovar que alguns nens nascuts en circumstàncies molt adverses es van convertir en adults competents.

¿Com se li va acudir tractar l’humor i la resiliència en una tesi doctoral sobre educació?

Va ser una loteria. Sempre he volgut ser professora, però el novembre del 2020, en plena pandèmia, va morir el meu avi i no estava bé per impartir classes en una escola. Al juliol, el grup d’investigació de la meva universitat va guanyar un concurs del Govern per realitzar un projecte de cara a fomentar la resiliència entre l’alumnat i el professorat. Vaig començar a col·laborar i vaig començar a llegir moltes investigacions. És curiós, perquè l’humor no s’ha tractat en l’àmbit educatiu. Sí en el sanitari i en l’econòmic, ja que està demostrat que els líders amb sentit de l’humor són més competents.

La seva tesi afirma que hi ha un problema enorme que assola la infància: la sobreprotecció.

Vaig entrevistar gairebé 90 tutors i tutores de quart i cinquè de primària. Tots em van explicar que el principal repte al qual s’enfronten els nens i nenes és la sobreprotecció i la baixa tolerància a la frustració.

Aquests alumnes van després a l’institut i ho passen malament.

Se’ls sobreprotegeix molt en certs àmbits. Però en d’altres, en què sí que és necessari cert control, com l’ús d’internet i les xarxes socials, res de res. Li dones un mòbil i té llibertat total. Un exemple: hi ha pares i mares durant tota la primària s’asseuen amb els seus fills per acompanyar-los en els deures. L’alumne arriba a sisè i li diuen que s’espavili, que ja és gran. I que consti que els docents també sobreprotegim els alumnes, amb bona intenció.

La seva tesi defensa que la resiliència i l’humor (combinades sota el nom de resiliència) pot ser un motor d’aprenentatge. ¿Com?

L’humor és una cosa que t’ajuda a captar l’atenció i a memoritzar. Retens molt millor el que has après i millores el vincle entre alumnes i també amb el mestre. Millora el bon ambient i el clima de l’aula i impulsa la cohesió i la identitat grupal.

Notícies relacionades

Una passatgera de l’avió de Turkish Airlines aterrat al Prat va alertar d’un missatge que explotaria una bomba

L’Església catalana cedirà immobles a la Generalitat perquè els destini a vivendes socials

L’escola no és cap parc d’atraccions, defensen molts pedagogs.

Sí, conec el llibre del professor Gregorio Luri, que es titula així, precisament. T’explico una cosa. Jo, cada dia, començo les classes a la universitat amb un acudit. Busco que estigui relacionat amb el tema que estudiarem a l’aula. Ara he passat la pilota als meus alumnes. A cada un li toca ser el profe del dia i ha de començar explicant un acudit.