Mario Belda, psicòleg i enginyer informàtic: "Si al teu fill li detecten altes capacitats, alia’t amb el professor"

¿Quins són els primers signes de les altes capacitats?

El que més crida l’atenció és el desenvolupament precoç i espontani del llenguatge, així com l’interès per temes que no toquen a la seva edat i molta intensitat emocional. Són nens que perceben més i ho processen amb més profunditat. Aquests signes es poden notar des que el teu fill té mesos, però no tenen per què anar associats a un alt rendiment acadèmic o que destaqui en una àrea determinada. Tampoc vol dir que siguin més madurs emocionalment. N’hi ha que tenen terror perquè els Reis d’Orient entrin a casa i també, amb 3 anys, poden sentir pànic perquè els seus pares es morin. Si tu els dius que això no passarà, ells et responen: "No menteixis: moriràs i no saps quan».

Si veig en el meu fill aquests ‘símptomes’, ¿què he de fer?

Si l’infant no té problemes, si el veus curiós i pregunta més del que s’espera a la seva edat però està bé a l’escola, el millor és limitar-se a satisfer la seva curiositat. Sense excedir-nos, eh? Que de vegades pregunten el que no toca. El meu fill, quan tenia 2 anys, em va preguntar si cremaríem la meva àvia (que acabava de morir) o si se n’aniria al cel. No vaig evitar la pregunta, però tampoc li vaig fer una classe de religió. El meu primer consell a les famílies, més que portar-lo a un lloc quan faci els 3 anys, és que es formin i s’informin sobre com acompanyar els seus fills, com connectar emocionalment amb ells i com posar-los límits. No només existeix el nostre llibre, Hijos con altas capacidades, sinó que hi ha molta literatura científica. Això sí, cal mirar bé les fonts.

L’escola els hauria de recolzar, però és veritat que l’escola inclusiva té molts forats.

Hi ha professors amb 25 alumnes a classe. D’ells, tres tenen trastorn de dèficit d’atenció, tres més, autisme, un altre, un problema de personalitat, i un altre ho està passant fatal a causa del divorci dels seus pares, per posar-ne un exemple. I a tots cal ensenyar-los matemàtiques. I llavors vas tu, amb el teu informe d’altes capacitats, i li dius que el teu fill necessita atenció especial. Et miren com dient: "¿Què vols que hi faci?».

¿Què fem, doncs?

Ens hem de convertir en els aliats del professor, no acudir a ells només amb la carta d’exigència, sinó amb solucions.

¿A quina edat es poden identificar les altes capacitats?

Si no hi ha un problema manifest, existeixen proves que es poden fer als 3 o als 4 anys, però nosaltres recomanem realitzar-les a partir dels 6 anys, que és quan són més fiables. La resposta a aquests tests no ha de ser alta capacitat sí o alta capacitat no, sinó un perfil del nen. Dos menors amb el mateix quocient intel·lectual poden ser completament diferents. Pots tenir un perfil extremadament logicomatemàtic, o creatiu, o memorístic. Quan fem avaluacions mirem el perfil emocional, el sensorial i la personalitat.

Si al teu fill ja li han identificat, ¿pots també no fer-hi res i deixar-ho estar?

No fer-hi res és bona opció perquè, normalment, aquests nens són diferents i són conscients de la seva diferència. Poden sorgir situacions de baixa autoestima, de pensar que ets una bèstia rara i que no encaixes. El fet que no hagis vist un símptoma d’aquest tipus en el teu fill no vol dir que no en tingui. L’alta capacitat no és un problema, però l’alta intensitat emocional ho potencia tot: les coses bones i les no tan bones. El dia que una persona amb alta capacitat s’enfronta a una contrarietat, la tolerància a la frustració sol ser bastant baixa i la reacció emocional resulta molt intensa. Si no estem preparats per acompanyar-los, hi pot haver situacions que desbordin la família.

¿Al nen cal dir-l’hi sempre?

Sempre, ja tingui 4 anys o 16. El nen ja es percep com a diferent i, si no té informació, la imaginació el portarà a posar-se en una hipòtesi pitjor que la realitat. Pot pensar que li passa alguna cosa rara o que és estrany, tonto o que està mal fet. Només cal dir-li que el seu cervell funciona d’una altra manera.

Notícies relacionades

Milers de professors i famílies surten al carrer a Barcelona "per dir prou"

La Conferència Episcopal veurà el Papa en plena polèmica pel bisbe de Cadis

¿Com podem esfondrar mites i evitar mirades burletes per part de moltes famílies?

Hi ha molt mite, efectivament. Si al teu fill el fitxen els juvenils del Barça, ho expliques a tothom i ho celebres. Però si té un quocient intel·lectual extremadament alt et fa vergonya dir-ho per por que et mirin malament. No ho entenc, sincerament. No tinc eines per evitar aquest xiuxiueig, però, si passa, cal parlar-ne a casa. Mai s’ha d’avergonyir ni ocultar, encara que sigui amb la intenció de protegir el teu fill. Si ho fas, potser pot pensar que l’estimes, però que preferiries que fos d’una altra manera. Sembla que els pares sempre anem disculpant les rareses dels nostres fills. Cal deixar-li clar que no és ni més ni menys que ningú i que, si li molesta a algú, el problema el té aquesta persona. El teu fill és com és i és meravellós.