Llimona & vinagre

Successor de Pius XII i atrapamonges

Successor de Pius XII i atrapamonges

per PILAR GARCÉS

4
Es llegeix en minuts
Pilar Garcés
Pilar Garcés

Periodista

ver +

Quan Jesucrist es va adreçar al príncep dels deixebles dient-li "tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església", es veia venir que el negoci immobiliari representaria una preocupació central per al catolicisme al llarg dels seus molts segles d’existència. "I el poder de l’infern no la derrotarà", continua la cita de l’Evangeli segons sant Mateu. A aquest optimista dogma de fe s’hi hauran d’encomanar els pastors encarregats de reconduir la secessió oberta per les monges clarisses de Belorado, a la província de Burgos, que han decidit abandonar l’Església conciliar per abraçar-ne una fins ara menys coneguda pel gran públic. Es diu Pía Unión Sancti Pauli Apostoli i l’encapçala l’il·lustríssim reverendíssim doctor Pablo de Rojas Sánchez-Franco, excomunicat el 2019 per delicte de cisma, nomenat bisbe per un altre excomunicat i autoproclamat gran duc imperial. L’entitat de tarannà retro que dirigeix reconeix com a últim summe pontífex vàlid Pius XII i considera els investits després del Concili Vaticà II usurpadors de la càtedra de Sant Pere. En una carta que deixa poc lloc a les interpretacions, la mare abadessa sor Isabel de la Trinidad, en nom de catorze germanes de Santa Clara, exposa els motius pels quals donen el cop de porta a Roma per unir-se a una cosa que els experts consideren una secta. Es resumeixen en el torpedinament d’una compravenda de dos immobles que tenia emparaulada la congregació. "Ens titllaran d’heretges i cismàtiques, boges i moltes coses més, molt calumnioses i desagradables; no els creieu. Almenys aquesta vegada que no us enganyin", va escriure abans de tancar amb pany i clau les portes del monestir.

Les revoltes de monges contra la jerarquia eclesiàstica per disputes patrimonials comencen a estar a l’ordre del dia al nostre país, una autèntica crisi del sant maó. En el cas de les clarisses de Belorado, conegudes fins ara per fabricar dolços exquisits com trufes, roques de xocolata i bombons que venen a restaurants d’alt nivell i presenten en fòrums gastronòmics, han sigut frenades en l’intent d’alienar un convent buit de la seva propietat a Derio (Biscaia) per adquirir-ne un altre a Orduña, pertanyent a la diòcesi de Vitòria, amb la paga i senyal d’un misteriós donant anònim. "Això de les propietats deu ser molt llaminer per a alguns, ja que apareix com a teló de fons d’artificis de què hem sigut objecte aquests anys", va denunciar l’abadessa. Els bisbes que han de gestionar el sainet apunten a un cervell darrere de tota l’operació, el de Pablo de Rojas. "Un fatxenda", segons denominació de sor María Amparo, l’única clarissa que s’ha negat a acceptar el nou estatus de la seva comunitat per haver actuat sense consultar l’orde a què pertany.

Sense utilitzar aquestes mateixes paraules, tot i que del seu llenguatge corporal podia deduir-se que les subscrivia, Ana Rosa Quintana va posar cara al líder espiritual carismàtic del moment en una entrevista al seu programa TardeAR. Se’l coneixia per la pàgina web de la seva organització establerta a Bilbao, en què reivindica els aspectes més periclitats del catolicisme alhora que accepta donacions dineràries per qualsevol via, i per unes fotos hilarants en les quals apareix complimentat per un majordom i una serventa. A les preguntes de com s’ha emportat a l’hort les clarisses díscoles, el fundador de la "milícia guerrera predestinada a sobresortir sobre tot allò existent" va relatar amb veu suau que hi va anar "a comprar trufes" i s’hi va quedar per "donar resposta als seus dubtes". Va haver de ser convincent. Va afirmar comptar amb set sacerdots i uns dos-cents numeraris (seguint l’estructura de l’Opus Dei) i va qualificar el Papa Francesc d’"heretge".

Notícies relacionades

L’amic bàrman

La mà dreta de Rojas, nascut a Jaén, és el seu amic de la infància i company en tasques d’escolà a Linares, Francisco Ceacero, un altre personatge a l’altura del fulletó que compagina la vocació sacerdotal a la Pía Unión amb la de bàrman, tenint en compte que va guanyar premis al millor gintònic en concursos de cocteleria d’Euskadi abans de convertir-se en portaveu de les monges renegades. No perquè se sentin mal representades, sinó per deixar clar que actuen per pròpia voluntat, les germanes de Belorado s’expressen també a través del compte d’Instagram @tehagoluz, en què a través de llargs videoselfies es mostren felices i es reafirmen en la voluntat de continuar atrinxerades, apartades dels designis vaticans i dedicades a tasques que inclouen, segons també s’ha sabut, la cria de gossos sense llicència. Tot indica que acabaran excomunicades i expulsades del convent; les famoses trufes de mojito que surten del seu obrador han sigut el seu únic pecat perdonable.