Catalunya regula les comunitats energètiques i els parcs de bateries

Un dels grans avenços és la regulació de les comunitats energètiques, associacions de persones, empreses o administracions locals que s’organitzen per generar i gestionar la seva pròpia energia. Aquestes entitats podran produir electricitat per a autoconsum o compartir-la amb els veïns, per promoure un model més descentralitzat i democràtic. A més, es crearà un registre oficial per donar-los reconeixement jurídic. Els ajuntaments guanyen protagonisme, ja que, segons recull el text, es permet als ens locals participar directament en aquestes comunitats, fet que els atorgarà més autonomia energètica. El decret no solament aposta per produir més energia verda, sinó per fer-ho d’una manera més ordenada i respectuosa amb l’entorn. Amb aquesta finalitat es preveu crear taules de diàleg social a cada vegueria, en què es debatran els nous projectes i es garantirà més participació ciutadana en la planificació.

El text també introdueix limitacions a la instal·lació de parcs renovables en sòl de regadiu, amb l’objectiu de protegir les zones agrícoles productives. Així mateix, obre la porta a instal·lar línies elèctriques als marges de carreteres, per reduir així l’impacte sobre espais naturals, i regula la figura de les pèrgoles solars, que combinen generació energètica amb usos urbans o agrícoles i que fins ara es consideraven una nova edificabilitat.

A diferència de la normativa anterior, que va haver de retirar-se per falta de suports, el text no inclou la consideració d’interès públic superior de totes les instal·lacions generadores d’energia renovable. La portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, va detallar que aquesta categorització provocava "recels" en l’àmbit territorial per una possible "implementació automatitzada" dels parcs. Paneque va afegir que es podran tramitar com a interès públic superior "infraestructures com les teulades de petites i mitjanes empreses".

Autoritzacions de projectes

Notícies relacionades

La tecnologia revoluciona el sector funerari i transforma el dol a Catalunya

La jutge cita a declarar de nou els marmessors de Pere Mir

El decret té una regulació específica per a les instal·lacions d’emmagatzematge energètic mitjançant bateries. Aquestes infraestructures estan pensades per reforçar la seguretat del subministrament, eviten apagades i permeten una més bona integració de les energies renovables al desar l’electricitat quan en sobra i alliberar-la quan hi ha més demanda. El text defineix els procediments urbanístics i energètics que hauran de seguir aquests projectes i n’aclareix el marc normatiu, una reivindicació històrica del sector. Actualment, Catalunya està pendent de la tramitació de 134 projectes d’emmagatzematge, dels quals 125 són independents i 9 estan hibridats amb instal·lacions renovables, que sumen més de 1.096 MW de potència. La norma facilita el traspàs de projectes no posats en servei per minimitzar la renúncia dels promotors, fet que, segons la portaveu, fomenta l’entrada de promotors que no busquen rendibilitats tan elevades i arrelades.

Un altre dels pilars del decret és la simplificació administrativa, un dels principals colls d’ampolla de la transició energètica. A partir d’ara, serà possible transferir autoritzacions de projectes que encara no s’han posat en marxa.