El Govern vol que les grans botigues de moda ofereixin roba utilitzada

Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el nou text legal que el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, presentarà demà i que s’ha estat treballant durant anys en diàleg amb associacions i entitats implicades, precisa que els establiments de més de 1.200 metres quadrats que venguin roba estaran obligats a oferir també la venda de roba reutilitzada. La mesura, si s’acaba aplicant, servirà per assolir (o almenys quedar a prop) els nous objectius de disminució d’aquest tipus de residus: s’espera que l’any 2025 s’hagin reduït un 8% i el 2030, un 15%.

"Aquests córners o línies dedicades a la segona mà ja els han incorporat algunes empreses com ara per exemple Alcampo", destaca Rosa García, directora de l’entitat Rezero, una entitat que busca solucions noves per mirar d’allargar la vida dels productes i materials facilitant que es reutilitzin i per eliminar la generació de residus . "S’ha demostrat que l’impacte de la indústria de la roba és molt alt, tant per a l’economia com per a la contaminació. Per això és necessari que la llei inclogui la promoció de la roba de segona mà", afirma.

A Rezero, igual que en altres associacions que estan dedicades a la reducció dels residus, confien que aquesta llei que just es presenta ara, "que és molt ambiciosa", s’aprovi en la pròxima legislatura, governi qui governi a partir del 12M.

Un missatge clar

"Incloure aquesta oferta dins del dia a dia suposa un missatge clar cap als hàbits de consum", defensa García. "Si la roba utilitzada es ven igual que la roba nova, la gent pot apostar per això sense objeccions. Fins ara, aquest tipus de compres eren més aviat anecdòtiques i quedaven limitades a certes classes socials", afegeix.

A més de normalitzar aquest model i equiparar-lo al de la roba encara per estrenar, la directora de Rezero destaca la feina realitzada per les entitats del tercer sector que fa anys que recullen roba, donant-li una segona vida i aconseguint generar ocupació.

¿Serà la llei catalana més estricta que l’estatal? Els que han redactat el document asseguren que sí. En la llei espanyola, només es contempla el sector tèxtil i la recollida selectiva, mentre que en aquest text, al qual ha accedit aquest diari, es proposa crear nous circuits de productes de segona mà. "La finalitat és promoure la reutilització d’aquests residus com a opció prioritària en la seva gestió", assenyala la llei. I és que, lamentablement, es continua rebutjant una quantitat d’escombraries superiors a la que les administracions consideren que sigui adequada.

Compreses i bolquers

La llei de residus, a banda de plantejar aquesta novetat sobre la roba de segona mà, detallarà també com s’ha de realitzar la recollida selectiva, com ha de funcionar el sistema de dipòsit i devolució per als envasos i qui ha de pagar per les burilles dels cigarros. Tot aquests aspectes s’explicaran demà durant la presentació del text legal.

No obstant, existeix una altra qüestió de la qual no s’havia parlat fins ara. L’escrit legal pretén prohibir la venda dels productes menstruals i els bolquers d’un sol ús que continguin substàncies tòxiques. Si la llei s’aprova, directament només es podran comercialitzar els que garanteixin que no contenen cap d’aquests elements perjudicials com el bisfenol, un químic habitual en aquest tipus de productes, tot i que en els últims anys diversos productors ja han deixat d’utilitzar-lo.

D’aquesta manera, per primera vegada, una llei de residus incorpora la protecció de la salut, que es comprovarà a través d’un etiquetatge molt més estricte. "És un pas important en la protecció de les persones perquè aquests tòxics són un greu perill per a la salut", opina García, que considera aquesta part com un dels "punts estrella" de la llei.

Règims sancionadors

"Com passa amb els envasos, és important que els productors de bolquers, compreses, tampons o tovalloletes hagin de pagar unes quotes per assumir el cost de la gestió d’aquests residus", especifica la directora de Rezero. D’aquesta manera, aquesta despesa no recau en ajuntaments, consorcis o mancomunitats, que són els ens que habitualment s’encarreguen, d’això.

Notícies relacionades

Amb propina o sense propina

Una crònica negra molt completa

"És el que anomenem la responsabilitat ampliada. Les empreses costegen la recollida, el transport, el tractament i els impactes mediambientals) d’aquests productes", defensa García. La idea del Govern és que aquestes mesures acabin fomentant els productes que no són d’un sol ús o les alternatives orgàniques i respectuoses amb el medi ambient.

¿I què passarà si les grans superfícies no ofereixen una línia de roba de segona mà o les empreses no compleixen aquesta regulació sobre productes d’un sol ús? La llei redactada per l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) preveu règims sancionadors. No obstant, s’ha de recordar que aquest document just inicia el seu periple de tràmits legals i que podria quedar en paper mullat si el Parlament decideix tombar-lo. "Confiem que no hi hagi traves i tiri endavant, perquè és un gran avenç en una matèria en la qual tenim molts deures per fer", acaba dient García.