#afterwork d’el periódico
Javier Segura: "Hi ha quatre milions de sentències a Espanya per executar"
El degà dels procuradors reconeix que la justícia està "col·lapsada" i que es necessiten més recursos. "Si els desnonaments fossin més àgils, BCN tindria 3.100 habitatges més de lloguer a l’any", admet.
Només el 25% de les resolucions s’executen en temps i forma, lluny de països com Estònia
La justícia està "col·lapsada" i és necessari aplicar mesures urgents i dotar-la de recursos, invertint més i augmentat el personal, perquè si el sistema no funciona, "l’economia d’un país se’n ressent molt". Aquesta podria ser la conclusió de la trobada que Javier Segura Zariquiey, degà del Col·legi de Procuradors de Barcelona i vicesecretari del Consell General de Procuradors, va mantenir en l’#Afterwork d’EL PERIÓDICO amb lectors dimarts passat a Casa Seat. De fet, manté Segura, si la justícia fos més àgil en els processos de desnonament, a Barcelona sortirien 3.100 habitatges més a l’any al mercat del lloguer.
Per desbloquejar la situació de l’Administració de Justícia, va reivindicar, és necessària la participació i col·laboració dels procuradors, que són "un eix imprescindible en el sistema judicial" i representen els ciutadans que "demanen justícia". Això sí, va reclamar també més competències per intervenir de manera més eficaç en l’execució de les sentències. "Hi ha quatre milions de sentències a Espanya pendents d’executar", va remarcar. Només el 25% de les resolucions s’executen en temps i forma, molt lluny de països com Portugal o Estònia. "Un bon sistema judicial aportaria avantatges econòmics importants".
La sala de Casa Seat on es va celebrar l’#Afterwork, conduït pel director d’EL PERIÓDICO, Albert Sáez, era plena. Entre el públic hi havia jutges, fiscals, advocats, notaris, registradors de la propietat, economistes i, a les primeres files, autoritats del món judicial i l’expresident José Montilla. La trobada va ser amena i àgil, va fugir de tecnicismes jurídics i va abordar directament no només les inquietuds dels procuradors, sinó també aspectes que afecten la societat, com els desnonaments, l’habitatge i la intel·ligència artificial. "No ens fa por la IA", va confessar Segura. Els professionals, va argumentar, aporten la seva experiència als jutjats, el tracte amb els funcionaris, en definitiva, "el valor humà". "La intel·ligència artificial ens ajudarà a desenvolupar i agilitar la nostra feina, però no ens substituirà mai". "No ens espanta en absolut", va rematar. "Els procuradors sempre hem sigut líders en temes de tecnologia en el món de la justícia".
El dèficit d’habitatge i l’escassetat de pisos de protecció oficial van entrar també en escena. Els procuradors són una peça important en la resolució dels desnonaments. "Els desnonaments per falta de pagament són el plet estrella a tot el territori espanyol. És un procediment molt confús i, després, ve l’execució, que és tela marinera. Hi ha milers de desnonaments. Hi ha una diferència brutal respecte al nostre entorn europeu. Tenim falta d’habitatge a Espanya. A Catalunya som vuit milions de persones i no hi ha habitatges per a tothom. Si la justícia fos més ràpida, aquests desnonaments es resoldrien abans i el propietari podria pensar una altra vegada a posar casa seva al mercat de lloguer", va afirmar el degà.
"Però avui el propietari no està disposat a posar el seu habitatge al mercat de lloguer" perquè, si hi ha impagaments, li costa recuperar-lo. "La quantitat de normativa que hi ha és molt complexa. Hi ha una unió entre justícia i economia que no podem apartar", va incidir. Si la justícia fos més àgil en els processos de desnonament, a Madrid, sortirien 3.400 habitatges més a l’any al mercat del lloguer i, a Barcelona, 3.100, va afirmar Segura. La situació actual, segons la seva opinió, "perjudica els propietaris", però apunta: "El dret a la propietat i a un habitatge digne estan reconeguts a la Constitució, però el sistema jurídic ha de buscar l’equilibri. El que no pot ser és que la falta d’habitatge recaigui sempre en el propietari, que sigui l’últim perjudicat i que li costi anys recuperar-lo".
El degà no va estalviar tampoc crítiques al funcionament actual de la justícia i va expressar que els procuradors volen col·laborar "perquè la justícia sigui més eficaç". Un dels cavalls de batalla del món jurídic és la descongestió de l’execució de les sentències. Si no es fa aquesta tasca, no es resol el conflicte ni es fa justícia. "És el coll d’ampolla de la justícia espanyola", reconeix Segura.
"Els jutjats prenen les seves decisions aplicant la llei rigorosament, s’hi estigui d’acord o no, i poden canviar la vida de les persones en les seves resolucions, però si aquestes es queden al paper no serveixen per a res: s’han d’executar". "En aquesta fase és on els procuradors estem lluitant perquè ens donin més competències, volem que comptin amb nosaltres. Som el professional que millor coneix el que està passant a l’arena del sistema judicial espanyol [...] i som la figura que pot dinamitzar l’Administració de Justícia si ens donen més competències", recalca.
Accés a informació
Va posar l’exemple de Portugal, on s’han donat competències als procuradors i s’han creat plataformes digitals i eines molt potents que ajuden a la recerca de patrimoni de la part condemnada per executar una sentència. En aquest país, entre el 2003 i el 2023, les resolucions judicials pendents d’executar s’han reduït un 60%. A Espanya, aquests professionals reivindiquen accedir a l’anomenat punt neutre judicial, plataforma tecnològica que permet als òrgans judicials localitzar domicilis, comprovar dades patrimonials o fer consultes en registres i institucions públiques, sempre dins d’un procediment judicial.
Ara consulten aquest punt neutre els lletrats de l’Administració de Justícia (antics secretaris judicials). "Si ens donen la possibilitat d’accedir, seria sota el paraigua d’ells", va concretar Segura, que també va destacar les dificultats que s’estan constatant per desplegar la llei d’eficiència de la justícia, que va entrar en vigor l’abril del 2025, i la creació dels denominats tribunals d’instància, que substitueixen els jutjats unipersonals tradicionals. "Aquesta llei no acaba de funcionar", va admetre. "El ciutadà ha deixat de confiar en la justícia i hem d’aconseguir que torni a fer-ho", va afegir.
- Creix la desconfiança entre el president del grup i el CEO
- Nomenament Eloi Planes serà el pròxim president de l’Institut de l’Empresa Familiar
- Empreses Isdin remodela el seu consell d’administració
- Indústria de defensa Escribano resisteix al consell d’Indra i guanya temps després d’una reunió "tensa"
- Mercats La filial que Grifols traurà a borsa als EUA val 25.000 milions
