El Sant Pau, pioner en l’ús de la radioteràpia contra la fasciïtis plantar

"Ben aviat aquest programa serà una línia més de tractament. En registrarem les dades i informarem bé els malalts per no causar-los un trauma al veure’s derivats al servei d’Oncologia", explica el doctor Isern, que a més precisa que els metges seleccionaran "molt bé" els pacients tributaris d’aquesta teràpia. "Només és per a les fasciïtis plantars que són refractàries a la resta de tractaments. Les dosis [de radiació] són baixes i no hi ha efectes secundaris ni a curt ni a llarg termini", explica per la seva banda Pablo Fernández de Retana, traumatòleg de la Unitat de Peu i Turmell de Sant Pau. "Els aparells són tan potents que permeten radiar zones molt concretes, sense afectar-ne d’altres", afegeix. Dels "20 o 25 malalts" que aquest traumatòleg visita cada dia, uns "tres o quatre" tenen fasciïtis plantar.

¿Quines són les causes?

Segons assenyala el traumatòleg Fernández de Retana, la fasciïtis plantar "és una lesió molt habitual en les consultes de peu i turmell". Hi ha tres causes principals d’aquesta patologia: el sobrepès, estar molt temps dret (per exemple, les feines que requereixen estar aixecat tot el temps) i la retracció en els bessons.

Tanmateix, hi ha dos grups que acostumen a patir més la fasciïtis plantar. D’una banda, les persones d’entre 40 i 60 anys perquè, amb els anys, "es perd elasticitat en la musculatura" i hi sol haver un component de "guany de pes", segons indica el traumatòleg Fernández de Retana. De l’altra, els atletes i corredors populars. De fet, aquesta és una de les patologies més habituals entre aquests esportistes. Com explica la podòloga del Policlínic HM Sant Andreu Isabel Serrano, els exercicis d’"impacte" solen estar darrere de la fasciïtis plantar. "Running, atletisme... Aquests esportistes estan sotmesos a molt estrès", apunta. A més a més, les "sobrecàrregues" són el motiu més habitual de la fasciïtis plantar, assenyala Fernández de Retana. Per exemple, "caminar més del compte".

¿Quins són els tractaments?

A més de la radioteràpia que Sant Pau ja utilitza per als pacients més crònics, hi ha altres tractaments. "Solem buscar teràpies menys invasives i que siguin conservadores. El tractament és multifactorial: un treball conjunt de podòlegs, traumatòlegs i fisioterapeutes. En podologia fem una anàlisi biomecànica del peu del pacient i, si veiem afectació en la seva marxa, solem utilitzar unes plantilles personalitzades", diu Serrano. També ajuda, precisa Fernández de Retana, la utilització de "taloneres de silicona", així com "fèrules nocturnes" perquè el peu es mantingui "a 90 graus" al dormir.

A més, existeixen per al dolor tractaments antiinflamatoris per via oral i infiltracions de cortisona. I, també, ones de xoc (també anomenades radiofreqüència). "Solem fer diverses sessions i el que es busca és l’efecte antiinflamatori", afegeix Serrano. Segons aquesta podòloga, hi ha un "arsenal terapèutic bastant ampli" per tractar la fasciïtis plantar. "Només si fracassa tot això, el pacient és derivat a la intervenció quirúrgica".

¿Quin calçat es pot utilitzar?

Notícies relacionades

Dones davant l’algoritme

Montessori, abandonadora

Les sabates són un aspecte clau a l’hora d’evitar la fasciïtis plantar. "El calçat ha de tenir un bon amortiment", diu Fernández de Retana. La podòloga Serrano assegura que aquesta malaltia "va a més", molt possiblement perquè cada vegada hi ha més persones que fan esport. "Té molt a veure amb el calçat inadequat. És un clàssic que a l’hivern ens arribi molta fasciïtis plantar perquè s’han utilitzat xancletes a l’estiu", assenyala.

En la dona hi ha una relació directa entre la fasciïtis plantar i l’escurçament de la musculatura posterior de la cama. Com més escurçament, més possibilitats que aparegui aquesta patologia. L’ús freqüent de talons és una de les causes més comunes.