El poble que vol desterrar el mòbil

"Som com el poblet de l’Astèrix". Són les tres de la tarda d’un assolellat dijous de març i el Gérard, de 69 anys, juga una partida de petanca amb altres avis que formen part del club local. Mentre fa una pausa, també fa broma sobre la reputació que s’ha guanyat el poble de Seine-Port, al sud-est de la regió de París. Des de fa un mes, aquesta localitat, de menys de 2.000 habitants i sense cap atractiu especial –més enllà dels seus bonics paisatges a la vora del Sena–, és l’escenari d’un degoteig gairebé diari de periodistes. Atrau les mirades per la seva voluntat de resistir al que és una autèntica tendència mundial: l’addicció al telèfon mòbil.

Els seus veïns van aprovar en una consulta al febrer limitar l’ús dels mòbils en l’espai públic. Van recolzar l’elaboració d’un decret municipal que demana no utilitzar els telèfons quan un està al carrer, assegut en un banc, en una botiga, un cafè o esperant els fills quan surten de l’escola. Fins i tot si intenta orientar-se pel carrer, se li demana que pregunti l’adreça correcta a un dels veïns. Com es feia antany. La mesura resulta singular, però també simbòlica. No ve acompanyada de sancions, només recomanacions per part de l’ajuntament.

"No es tracta d’una decisió autoritària, no la imposarem a tothom", assegura en declaracions a EL PERIÓDICO Vincent Paul-Petit, l’alcalde de la dreta republicana que dirigeix aquesta localitat des del 2008. "Aquí no som a la Xina, no controlarem el temps d’ús", afegeix. Tot i que legalment té un pes menys significatiu, aquest regidor conservador confia en els seus efectes: "Al municipi, ara vigilem molt més com utilitzem els telèfons".

Un telèfon sense internet

Tanmateix, els veïns estan dividits sobre la pertinència d’aquesta mesura. Molts la veuen amb escepticisme. "No serveix per a res. És una estratègia de l’alcalde per donar-se a conèixer", afirma Hugo Panet, de 23 anys, qui treballa a La Terrasse. Darrere de la barra d’aquest bar –i amb el seu telèfon a sobre–, aquest cambrer recorda una anècdota recent: "Un dels nostres clients es va creuar amb l’alcalde i li va retreure que volgués prohibir els mòbils, però que alhora ni tan sols hi hagi un camp de futbol al poble".

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Al passejar per Seine-Port, es té la sensació que no ha canviat gran cosa respecte a la presència dels mòbils. La Sabrina porta les regnes d’una perruqueria i, mentre esperava l’arribada d’una clienta, és a l’entrada del seu local amb el mòbil a la mà. "Als meus clients no els he prohibit que utilitzin el telèfon quan són a la perruqueria, ja que sé que molts d’ells fan teletreball", explica aquesta veïna. "Potser una mesura així no resulta necessària per als adults, però sí per als infants i adolescents", afegeix.

"Les pantalles han envaït la vida dels nens. Volem ajudar les famílies que sàpiguen com poden gestionar aquesta situació", explica Paul-Petit. La municipalitat ha elaborat una sèrie de consells per aconseguir-ho: no poden mirar el telèfon al matí al despertar-se, tampoc durant els àpats ni estant sols a l’habitació. A més, ha previst donar al juny un telèfon sense internet a tots els alumnes d’11 anys, i que els seus pares es comprometin a no comprar-los un smartphone fins als 16 anys.