11 passejos marítims estan en alt risc de desaparició

El pla català d’adaptació al canvi climàtic inclou la necessitat d’«enderrocar» edificis i construccions en certes zones costaneres.

11 passejos marítims estan en alt risc  de desaparició

g. c.

2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

Els 11 passejos marítims amb més risc de patir les conseqüències de la crisi climàtica es concentren sobretot a la meitat nord de Catalunya. En concret, de cara al 2050, estan en perill Llançà, l’Escala, Pineda de Mar, Vilassar de Mar, Premià de Mar, el Masnou, Montgat, Salou, l’Ampolla i dos passejos marítims de Sitges. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi sobre l’adaptació de ports, platges i passejos marítims al canvi climàtic realitzat per l’Escola de Camins de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC).

En total, s’han analitzat 31 passejos i 44 ports (juntament amb les seves respectives platges) representatius de tot el litoral català. Les conseqüències de la pujada del nivell del mar, l’augment dels temporals virulents i l’increment de la temperatura, segons l’estudi, posaran en perill molls i dics. Xavier Gironella, investigador i professor de l’Escola de Camins, detalla que als passejos marítims, les estructures de ciment poden arribar a ser un problema quan l’onatge sobrepassa els murs de protecció. "En els casos en els quals això passa, la platja retrocedeix encara més. No hi ha dubtes que el pendent de les platges, que patiran l’erosió, s’intensificarà", afirma.

De la mostra escollida per a l’estudi, els passejos marítims que estan en menys perill es troben a Llançà, Palafrugell, Platja d’Aro, Lloret de Mar (dos), Pineda de Mar, Cubelles, Calafell, Cambrils i l’Ametlla de Mar. Aquests últims, a curt termini, tenen molt poc risc, segons acrediten els investigadors de la UPC.

Onades al nord

Notícies relacionades

Respecte als ports, les amenaces no són tan immediates. "Hem analitzat tots els escenaris possibles i els ports del nord de Catalunya, on l’onatge és més intens, són els que corren més perill", apunta Joan Pau Sierra, vicepresident del Centre Internacional d’Investigació de Recursos Costaners (CIIRC). No obstant, també hi ha ports del sud, com els de les Cases d’Alcanar o Roda de Berà, els molls del qual poden patir els problemes provocats pels temporals.

Anna Barnadas, secretària general d’Acció Climàtica, explica que el Govern català es basarà en els resultats del treball presentat pels investigadors per continuar avançant en l’adaptació al canvi climàtic. "Fa molt de temps que les costes retrocedeixen i els passejos marítims pateixen. Fins ara, tot es reconstruïa i el temporal següent tornava a saltar pels aires. Davant d’això hem de tenir clar com actuar", assegura Barnadas.

Temes:

El Masnou