Els experts advoquen per reduir la càrrega d’hores lectives a l’ESO

Poques hores abans que es facin públiques les mesures proposades pel grup d’experts creat pel Departament d’Educació per revertir els "catastròfics" resultats de l’últim informe PISA, que avalua els joves de 15 anys, l’investigador en polítiques i reformes educatives a l’EsadeEcPol Lucas Gortazar [pare de l’etiqueta catastròfics] i el professor de Sociologia Xavier Bonal van compartir ahir el seu punt de vista sobre la situació en el diàleg Els resultats de PISA a Catalunya: una reflexió interrompuda sobre el nostre sistema educatiu, en el cicle Actualitat en Cercle, que organitza el Cercle d’Economia.

Tots dos van reconèixer que les diferències s’han ampliat entre bons i mals estudiants, entre alumnat vulnerable i alumnat sense problemes socioeconòmics i fins i tot entre escoles. "Tenim un problema entre escoles, i dins de les escoles, amb professorat desmotivat, amb resistència al canvi", va dir Bonal.

Quant a l’impacte de la jornada lectiva en l’aprenentatge, Gortazar va assenyalar: "L’evidència és aclaparadora que començar a les vuit del matí a l’institut és dolent per a l’aprenentatge", i fins i tot va apostar per reduir la càrrega d’hores de classe a secundària. "Som dels països amb més hores lectives en aquesta etapa. Aniria bé rebaixar la pressió sobre els joves, que ara tenen moltes hores a més de molt concentrades", va apuntar l’investigador, per a qui la jornada escolar és una de les grans batalles que marcarà el sistema educatiu en els pròxims 30 anys. La Conselleria d’Educació ha encarregat precisament un estudi per estudiar possibles canvis en aquest àmbit.

Gortazar va fer un èmfasi especial en la jornada a primària a escala estatal, i és que a moltes comunitats és també intensiva. En autonomies com Navarra, la iniciativa de tornar a la jornada partida està generant veritables conflictes entre els claustres i les famílies.

L’investigador de l’EsadeEcPol es va referir a un desajust entre les expectatives –amb les diferents lleis– i el que està passant en realitat: "Sembla que hi ha una crisi de confiança. Quan es pregunta als directors dels centres com veuen la seva gent, responen que els veuen malament. Cal veure com això es reverteix".

Al professor Bonal li criden l’atenció els nivells tan baixos de pertinença al centre i de benestar dels alumnes, sobretot per part de l’alumnat més vulnerable. "Només millorarem la qualitat de l’educació si els més desfavorits milloren el seu rendiment. ¿Com podem aconseguir posar els millors professors a les pitjors escoles?", i matisant que aquest pitjors fa referència a la complexitat de la composició social del seu alumnat.

"Ens lamentem per PISA, però, si mirem els resultats dels mateixos instituts, són pitjors; hi ha un percentatge d’alumnat que PISA no suspèn i els instituts sí que suspenen", va apuntar Bonal. Gortazar va assenyalar la poca flexibilitat del sistema, que explica alhora la falta d’equitat i els pocs alumnes excel·lents que hi ha. I va insistir en una altra idea: "Som un procés de canvi, però continuem al món vell. Utilitzar PISA per criticar les noves formes d’aprenentatge no té sentit".

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Gortazar no veu tampoc sentit a culpar el català dels mals resultats de l’informe a Catalunya, ja que les dades constaten que la llengua materna no té cap impacte en el resultat, i va apuntar que aquest any per primera vegada PISA deixava elegir la llengua en la qual fer les proves i només l’11,20% de l’alumnat va elegir el castellà (el 88,8% les va fer en català).

I una última reflexió: "Hi ha grups de famílies que confonen la participació amb l’intrusisme, i la política també ha donat ales al fet que moltes AFA siguin pràcticament empreses de serveis, gestionant menjadors i extraescolars", va assegurar el professor Bonal, que va alertar sobre el perill dels grups de WhatsApp de pares i l’impacte que poden arribar a tenir en la salut mental del professorat, molt tocada.