Les dones moren el doble per infart que els homes

Darrere d’aquest dèficit hi ha un conjunt de factors, com el fet que les afectades tendeixen a pensar que els infarts "són cosa d’homes", en minimitzen els símptomes i posposen les consultes.

Segons diversos estudis de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), el risc de mort per infart és el doble en les dones que en els homes (18% davant el 9%), per diversos motius, entre ells que només un 39% de les dones malaltes reconeixen bé els símptomes –davant el 57% d’homes–, de manera que triga, de mitjana, 237 minuts a arribar a urgències des de l’inici del dolor, mentre que els homes amb prou feines triguen 98 minuts.

A més, les dones pateixen la parada cardíaca, de mitjana, 10 anys més tard que els homes i, per tant, quan ja tenen altres malalties com diabetis, hipertensió, demència o insuficiència renal, que poden complicar la supervivència.

No obstant, "culturalment, sempre s’ha pensat que els estrògens protegeixen les dones davant les malalties cardiovasculars, de manera que quan els apareix algun símptoma no imaginen que pugui ser un infart o una afecció cardiovascular i no acudeixen ràpidament a consulta o urgències", explica Leticia Fernández-Friera, integrant del Comitè Científic del projecte Dona i Cor, de la Societat Espanyola de Cardiologia.

Altres símptomes

A més, tradicionalment es pensa que l’infart provoca un dolor opressiu al pit o al cor que es pot estendre al braç esquerre. Però les dones poden tenir altres símptomes com fatiga, vòmit, dificultat per respirar, suor freda i "alguns de més atípics, com mal d’esquena o de mandíbula, que són difícils d’identificar i associar a un infart", segons explica la també directora del Centre Integral de Malalties Cardiovasculars d’HM Hospitals.

A tot això se suma, segons identifica l’Estratègia de Salut Cardiovascular, que el "paper de cuidadores" que la societat atorga a les dones provoca "l’abandó de la cura de la seva pròpia salut". A més, és el col·lectiu amb pitjors condicions laborals i econòmiques, que també influeixen en la salut cardiovascular, perquè solen tenir algunes de les feines més dures i pitjors hàbits que condueixen a l’obesitat, la diabetis o el sedentarisme, factors de risc per a totes les malalties relacionades amb el sistema cardiovascular, juntament amb el tabaquisme i l’alcohol.

De fet, aquesta incidència va a l’alça, i està associada tant a un increment de l’envelliment com a l’augment d’uns hàbits no gaire saludables.

Les fallades

Però l’accent no només cal posar-lo en les dones. La resposta del sistema sanitari no sempre està a l’altura, segons denuncia també l’Estratègia en Salut Cardiovascular amb l’ànim de corregir la situació. Quan consulten per un dolor al pit, en ocasions el metge diagnostica ansietat o estrès i no ho associa a una cardiopatia. Així mateix, no sempre es recomanen revisions periòdiques a les dones que han patit canvis hormonals en l’embaràs, com diabetis gestacional o preeclàmpsia, que també són factors de risc.

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

A més a més, també reben menys tractaments, se’ls realitzen menys procediments intervencionistes i se’ls deriva menys a les unitats de rehabilitació cardíaca.

Davant això, la SEC reclama difondre la necessitat que les dones portin a terme revisions en consens amb el seu metge, sobretot si tenen algun factor de risc cardiovascular a partir dels 50 anys.