Fumar i envellir augmenten les cardiopaties

Es tracta, per tant, d’un repte sanitari de primera magnitud que els cardiòlegs demanen aturar amb una triple recepta: prevenció, més recursos en el sistema sanitari i la implantació de cursos de reanimació cardiopulmonar (RCP) a escoles i centres de treball a fi d’incrementar el nombre d’espanyols que saben com ajudar una persona que té un infart fora d’un hospital.

La prevalença de les malalties cardiovasculars –gairebé el 40% de les persones més grans de 70 anys en pateixen almenys una– va a l’alça per dues causes. En primer lloc, perquè cada vegada hi ha més població d’edat avançada i són malalties que apareixen especialment a partir dels 70 anys. I, en segon lloc, per l’augment del tabaquisme, el consum d’alcohol, la dieta no saludable i el sedentarisme.

L’increment de l’estrès –a causa de l’excés de treball, la connexió digital i laboral contínua o la dificultat de conciliació amb la família– influeix en l’augment de la incidència. "No obstant, és més difícil quantificar fins a quin punt perquè és molt variable en cada persona, mentre que altres factors de risc com el tabac o el sedentarisme fan mal a totes per igual", segons assenyala Manuel Anguita, que és el portaveu de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC).

Factors de risc

Tots aquests comportaments fan que més del 50% d’espanyols tinguin hipertensió i un percentatge similar hipercolesterolèmia (tensió arterial alta o colesterol alt). També un 55,8% pateixen obesitat o sobrepès i la diabetis assoleix el 14%. Tots ells són considerats factors de risc cardiovasculars i "el seu control i freqüència van empitjorant", segons adverteix el doctor Anguita.

Cinc malalties cardiovasculars encapçalen el rànquing de prevalença i morts. En primer lloc, la cardiopatia isquèmica, que consisteix en una obstrucció d’una artèria del cor que pot produir angina de pit o infart i és la primera causa de mort en homes. En segon lloc, la insuficiència cardíaca, que es produeix quan el cor no bomba prou sang: la pateixen el 16% de les persones més grans de 75 anys i suposa la principal causa d’hospitalització en majors de 65 anys.

En tercer lloc apareixen les arrítmies, entre les quals destaca la mort sobtada i la fibril·lació auricular i, en quart lloc, les valvulopaties, que afecten a les vàlvules i tenen una prevalença de l’1,5% de la població. A totes elles cal sumar l’ictus, primera causa de mort entre les dones, amb 71.780 casos a l’any.

El "càncer de la cardiologia"

En termes generals, tot i que la incidència vagi a l’alça, la mortalitat s’està reduint a causa dels avenços farmacològics, a tècniques com el cateterisme, al diagnòstic per imatge i a la millor coordinació davant infarts i ictus. No obstant, hi ha una malaltia que es resisteix: la insuficiència cardíaca, que és "el càncer de la cardiologia", segons el portaveu de la societat espanyola referent en aquesta especialitat.

Un de cada 10 pacients ingressats amb insuficiència cardíaca, que fa que el cor no bombi bé i s’acumuli líquid a pulmons i cames, mor abans de rebre l’alta. La mortalitat als cinc anys del diagnòstic és d’entre el 40% i 50% dels pacients. Per tant, provoca més mortalitat que alguns dels tipus més freqüents de càncer.

Notícies relacionades

"Abans hi veníem de barbacoa; ara vivim aquí"

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

I davant l’infart i les arrítmies que produeixen la pèrdua de batec i que poden conduir a una mort sobtada, fins i tot en persones joves, la clau és iniciar la reanimació en els vuit primers minuts, ja que cada minut que passa des que una persona comença a sentir els símptomes més greus es redueix un 10% la probabilitat de supervivència. De fet, si l’infart es produeix fora de l’hospital, la supervivència amb prou feines arriba al 10%, davant altres països, com els nòrdics, on assoleix el 30%.

La diferència és que en altres països els cursos de reanimació cardiopulmonar són obligatoris a centres educatius, mentre a Espanya a penes el 30% dels espanyols coneix la tècnica i menys d’un 15% de les grans superfícies compten amb un desfibril·lador, una altra de les mesures que es considera més útil.