EFECTES DE LA SEQUERA

Catalunya intensifica els controls de qualitat de l’aigua

Els experts adverteixen que es necessiten tractaments avançats que no estan disponibles a totes les potabilitzadores per afrontar la creixent contaminació de pantans i pous.

Catalunya intensifica els controls de qualitat de l’aigua

Guillem Costa

2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

La sequera està accelerant l’empitjorament de la qualitat de l’aigua a tot arreu. Per entendre com passa, n’hi ha prou amb imaginar una bosseta de te en un recipient. La concentració del te no és la mateixa si fiques la bosseta en una tassa que si la fiques en un cub amb cinc litres d’aigua. Amb l’actual crisi hídrica, passa una cosa similar: els contaminants, quan hi ha poca aigua, són presents en més proporció, cosa que posa en risc el bon estat de l’aigua i obliga a aplicar tractaments extra que, en diversos casos, encara no estan disponibles en algunes plantes potabilitzadores.

Feia mesos que s’advertia d’aquest perill que ara és una realitat. Alguns municipis, com Ripoll, Campdevànol i Vallirana, han detectat excés de contaminants que impedeixen que l’aigua sigui apta per beure. Altres pobles han viscut episodis de terbolesa que també n’han impossibilitat el consum, mentre que al Port de la Selva, l’aqüífer s’està salinitzant a marxes forçades. ¿En les pròximes setmanes, hi haurà més llocs on l’aigua no serà bevible? "És una possibilitat", opina Xavier Sánchez Vila, catedràtic d’Hidrogeologia de la UPC.

"L’aigua no és només H2O. Conté altres substàncies barrejades, algunes de naturals, com l’arsènic, que procedeix de certes roques, i d’altres d’artificials, com els nitrats provocats per les granges de porcs, per exemple. Quan hi ha poca aigua, la presència d’aquests productes pot suposar un problema", detalla Sánchez Vila. "Totes les aigües, davant l’escassetat, estan exposades a veure afectat el seu bon estat", prossegueix. ¿Però hi ha solució? Sí: en la majoria de casos es poden aplicar nous processos que serveixin per potabilitzar aquesta aigua. El problema és que en aquests moments moltes potabilitzadores no estan preparades per a això.

Pous i pantans

Aquesta dificultat pot aparèixer en municipis que depenen de pous propis o que tenen les seves captacions d’aigua, com passa a Ripoll, on es tracta aigua del riu Freser. Les companyies operadores consultades per aquest diari afirmen que estan intensificant les anàlisis per advertir a temps situacions com la que afecta Ripoll i Campdevànol.

Notícies relacionades

Però també els embassaments estan en perill. L’empresa pública ATL ha incrementat el nombre de mostrejos setmanals que es fan als pantans per anticipar-se a un possible deteriorament de la qualitat de l’aigua. S’analitzen paràmetres químics i microbiològics. A més dels controls continus, tant ATL com l’Agència Catalana de l’Aigua realitzen revisions diàries en els punts crítics com la presa del Pasteral, on es desvia l’aigua del riu Ter cap a la potabilitzadora.

Per tractar l’aigua del Ter sense que existeixi aquest perill, la solució definitiva passa per les obres de millora a la potabilitzadora de Cardedeu, que han de començar a la tardor. Al pantà d’Utxesa (Segrià), es van instal·lar uns nous filtres de carbó actiu per millorar els tractaments. És el mateix que es pretén fer a Ripoll. A Sant Joan Despí, per exemple, Aigües de Barcelona ha ampliat la seva planta per poder potabilitzar més aigua regenerada.