L’alcaldessa de Ripoll fa marxa enrere i comença a empadronar immigrants

"És clar que estem contents però... ¿era necessari tant patiment durant tres mesos?", es queixa Karim Bouraada, fill de Mustapha. Tres mesos després d’iniciar el tràmit per empadronar-se a Ripoll, la seva sol·licitud ha sigut acceptada. Això li ha permès tramitar la targeta sanitària i anar al Centre d’Atenció Primària perquè un metge li pugui tractar el mal d’esquena i espatlla que pateix des de fa mesos. "Per fi tenim una cita. L’1 de març li fan la primera ecografia a l’hospital comarcal", explica el fill entusiasmat. "Si no haguéssiu informat explicant la nostra realitat no m’haurien empadronat", agraeix el pare.

Quan El PERIÓDICO va denunciar que Orriols estava restringint el dret al padró, ella va replicar a Twitter presumint que "el titular hauria de ser que compleixo el programa electoral". En qualsevol cas, la política d’Orriols de fer marxa enrere al que abans va prometre no és nova. Ja ho va fer el juliol passat, quan va retirar l’estelada del consistori, malgrat que havia promès que estaria penjada durant tota la legislatura.

Orriols també ha admès al padró la dona i el fill d’El Aarbi Barkah. "Ha trigat dos mesos i deu dies", explica el pare, que al novembre ja va aportar el contracte de lloguer del pis per empadronar la seva família. Segons la Síndica de Greuges de Catalunya aquest tràmit havia de ser immediat. El pare ja ha aconseguit la targeta sanitària de tots dos. "Per fi", sospira. Ella necessita atenció per un mal de queixal mentre que el nen necessita el seguiment pediàtric i posar-se al dia amb la targeta vacunal per poder participar en les activitats escolars i extraescolars.

Vetats del padró social

No obstant, desenes de famílies de Ripoll segueixen en espera per ser considerats ciutadans de ple dret. És el cas dels fills dels veneçolans Luis Olivares i Nazareth Rebolledo. La família viu en unes golfes sense cèdula d’habitabilitat i, per tant, sense contracte de lloguer. Fa gairebé tres mesos que Liscandrys, de 15 anys, i Arnaldo, de 13, esperen a ser empadronats. A ells no els van deixar ni tan sols iniciar el tràmit, incomplint així la llei que preveu un padró social sense domicili fix per a aquests casos.

El mateix els ha passat a la colombiana Grays Dayana Prada i als seus dos fills de 13 i 6 anys. Van arribar a l’agost al municipi de Ripoll, però el consistori no els deixa empadronar perquè no tenen contracte de lloguer.

"Almenys podem anar al metge i els nens ja van a l’escola", prossegueix Rebolledo. Després de denunciar el seu cas a EL PERIÓDICO, aquesta família es va posar en contacte amb Creu Roja i van iniciar amb aquesta entitat la sol·licitud per obtenir la targeta sanitària. "Es van acabar les pregàries i els tes per al mal de queixal de la nena. Amb la targeta, ja ens han donat antibiòtics i ens han enviat a fer-li una placa a Olot", agraeix la mare al sortir de la consulta.

La Conselleria de Salut va iniciar una investigació al CAP de Ripoll per negar l’atenció sanitària universal. Abans de la publicació dels reportatges d’aquest diari, l’ambulatori havia tramitat quatre targetes sanitàries a través del conveni amb Creu Roja per a malalts vulnerables que no estan empadronats. Avui, tan sols un mes després, són una vintena.

"Aquest conveni estava pensat per a les persones que no disposen de vivenda, com les persones sense llar", expliquen fonts de Salut a Girona, que, després dels reportatges d’aquest diari, ha creat un nou circuit per donar targeta sanitària a qui no està empadronat. "Està pensat per a Ripoll, però és exportable a tota la regió si hi ha ajuntaments que retarden la gestió del padró", expliquen des de Salut.

A diferència d’altres centres, l’ambulatori de Ripoll no disposa d’un treballador social propi. Són dues empleades del Consell Comarcal del Ripollès encarregades de la gent gran que assumeixen aquesta tasca, en el marc del nou model d’atenció social i sanitària del Govern. "Hi hauria d’haver almenys un treballador social encarregat d’aquestes funcions, tal com consta al decret que elaborem amb la Conselleria de Salut, perquè atengui les famílies amb més dificultats i valori cada cas", lamenta Conchita Peña, presidenta del Col·legi de Treball Social de Catalunya. "Sempre s’ha atès les persones sense padró", asseguren des de Salut a Girona.

Aquesta setmana, els fills d’Olivares, que van arribar a principis de desembre a Catalunya, han sigut escolaritzats. La Conselleria d’Educació els ha assignat plaça a l’escola Vedruna, un centre concertat. "Ens han dit que no ens preocupem pels diners, que ens ajudaran i si som una família vulnerable no hem de pagar res", explica el pare. La família ha iniciat una sol·licitud per tramitar les beques menjador dels nens i bons d’aliments.

Notícies relacionades

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

El nombre de conductores d’autobús a l’àrea de Barcelona creix un 22%

Quotes "improcedents"

Les quotes escolars també li han caigut com una llosa a Brahim Boubash. "Em fan pagar 38 euros al mes per cada nen", explica l’home mostrant els rebuts de l’escola Salesians de Ripoll, el centre que els va assignar Educació. "Jo no vaig elegir aquesta escola, me la van donar... No puc pagar això, jo vull que els nens vagin a una escola pública", implora el pare, que encara no ha aconseguit empadronar els seus fills. Aquestes són quotes que no han d’abonar famílies vulnerables. Avisada per aquest diari, la Conselleria d’Educació ha advertit a aquest centre que el cobrament d’aquest import és "improcedent" i ha requerit l’escola que escolaritzi aquests alumnes sense cost.