La retirada del carnet de conduir serà efectiva a tota la UE

"Avui és el principi, no el final. Aquesta directiva és una fita. Però és una tasca inconclusa", va reconèixer ahir l’eurodiputada irlandesa Frances Fitzgerald després de l’"acord provisional" tancat entre el Parlament Europeu i el Consell sobre la primera directiva en la història de la UE cridada a legislar sobre violència contra la dona i violència domèstica. El text acordat, tot i que recull avenços importants per combatre i protegir les víctimes, no inclou la definició de violació basada en el consentiment.

La intenció de l’Eurocambra era que la nova directiva europea, proposada per Brussel·les fa gairebé dos anys, imités la llei del només sí és sí espanyola i tipifiqués com a delicte a tota la UE el sexe no consentit. La dura oposició exercida per Alemanya, França i Hongria, entre d’altres, ho va impedir. "Hi ha 13 estats membres que s’han unit, que volien (incloure la falta de consentiment com a delicte a tota la UE), però no s’ha pogut assolir una majoria qualificada en el Consell", va explicar Fitzgerald, que va recordar que 22 estats membres s’han compromès a aplicar el Conveni d’Istanbul on figura la qüestió del consentiment.

Continuar lluitant

"Hem de continuar lluitant", va afegir la sueca Evin Incir, decebuda que els governs europeus hagin presentat tants obstacles i impedit la inclusió del delicte de sexe no consentit, l’element més polèmic des del principi. "El Consell no va voler incorporar la violació com a tipus penal així que deixem a les dones del demà la tasca d’aconseguir el que nosaltres no hem aconseguit. Confio que es trobin un món més feminista", va valorar l’eurodiputada espanyola María Eugenia Rodríguez Palop.

Brussel·les sí que va incloure la noció en la seva proposta inicial, però els Vint-i-set van optar per excloure-ho a l’al·legar una majoria de països que no existia base legal per fer-ho.

El ple del Parlament Europeu va aprovar ahir la directiva europea que permetrà que les sancions de trànsit que impliquin la retirada del carnet de conduir siguin efectives a tota la UE. L’objectiu de la norma, que forma part del paquet de seguretat viària proposat el març del 2023 per la Comissió Europea i avança cap a l’objectiu de zero morts en accidents de trànsit per al 2050, és acabar amb la impunitat al volant i evitar que els conductors perillosos residents a la UE però no en el país on han comès la infracció escapin al càstig quan cometen un delicte.

"Estic convençut que aquesta directiva no només ajudarà a reduir els accidents, sinó que també servirà per augmentar la conscienciació dels ciutadans sobre la conducció responsable i la importància de respectar les regles i acceptar les conseqüències d’infringir-les, amb independència del lloc de residència", va celebrar el ponent de l’informe, el socialista búlgar Petar Vitanov.

Notícies relacionades

Dones davant l’algoritme

Montessori, abandonadora

El ple va recolzar en primera lectura el document amb 372 vots a favor, 220 en contra i 43 abstencions. Atès que els estats membres no han definit encara la seva posició, serà el pròxim Parlament Europeu, elegit al juny, qui haurà de culminar la tramitació de la nova normativa.

Actualment, si un conductor perd el seu permís per haver comès una infracció de trànsit en un país de la UE diferent del que li va expedir el permís, en la majoria dels casos la sanció només serà aplicable al país on es va cometre la infracció, però no a la resta d’estats membres. Aquest buit legal, segons Brussel·les, ha suposat, per exemple, que el 2019 el 40% de les infraccions de trànsit transfrontereres quedessin impunes, bé perquè les autoritats no van aconseguir identificar l’infractor o bé perquè no van arribar a executar el pacte.