"Somio amb un infern buit"

Una nova polèmica sobre l’infern –i la seva població– s’ha desencadenat aquesta setmana al Vaticà. El primer a desempolsegar la qüestió va ser el mateix Papa. "M’agrada pensar en un infern buit i espero que aquesta sigui una realitat", va dir Francesc ahir en una entrevista de to lleuger a la televisió italiana. Des d’aleshores, rius de verins i retrets càustics s’han abatut contra ell, amb desenes de crítiques i comentaris de tot tipus procedents del sector tradicionalista, a causa de, presumptament, haver posat en qüestió un suposat ensenyament fundacional de l’Església catòlica.

La del Papa ha sigut "una declaració que desorienta", ha criticat Corrado Gnerre, a les pàgines de Corrispondenza Romana, una de les bitàcoles de la creixent galàxia conservadora. "Ha semblat que [el Papa] evoqués una antiga tesi herètica", va coincidir el cronista Alessandro Rico. "¿Un infern buit? ¿Qui el nega és Jesús", va concloure Luisella Scrosati, vinculada a la Universitat Legionaria Regina Apostolorum.

Sense previ avís, una vegada més va irrompre d’aquesta manera un assumpte sobre el qual els teòlegs porten barallant-se des de fa segles. Es tracta de vellíssimes polèmiques que giren al voltant de conceptes com la fi del món, la resurrecció dels morts, el judici final i els dimonis i els àngels. El que remet també a Joan Pau II, ja que ell va ser el papa que va rehabilitar el segle passat els exorcistes, aquells capellans que creuen en el dimoni com una entitat material i no figurada, com suggereixen altres corrents de pensament.

¿L’infern és un lloc?

Per això també es debat si l’infern és un "lloc". El grup tradicionalista ho veu així i insisteix que són els mateixos evangelis els que ho testifiquen. "El problema és que des de sempre els catòlics saben que, si es porten bé, van al paradís; en cas contrari, van a l’infern", va afirmar Franca Giansoldati, vaticanista i autora de diversos llibres sobre temes religiosos. "Dit això, l’atac contra el Papa ha sigut fortíssim, ho han utilitzat com a pretext per criticar-lo una vegada més", va afegir l’observadora en declaracions a aquest diari. No obstant, suggereix Francesc, l’infern podria no ser un lloc en flames.

De fet, ell no és el primer que ho diu. Per contra, la tesi que la misericòrdia divina podria fer que tots se salvessin i ningú arribés a haver d’enfrontar-se a l’infern és des de fa temps atribuïda al cardenal suís Hans Urs von Balthazar, mort el 1998. I, abans que ell, d’altres també ho han interpretat d’aquesta manera. "És una hipòtesi ja elaborada per altres pares de l’Església", va assenyalar Giansoldati.

Potser també per això, i per un dels eixos teològics del pontificat de Francesc –la misericòrdia, precisament–, alguns representants catòlics progressistes han volgut en els últims anys posar el dit a la nafra. Aquest és el cas del jesuïta Arturo Sosa, superior de la Companyia de Jesús, que el 2019 ja va dir que el diable és només una realitat simbòlica.

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Sexe i dimonis

"El diable no és una persona humana. És una forma de maldat que és present en la vida humana. El bé i el mal estan en una lluita permanent en la consciència humana", va afirmar Sosa, qui va encaixar una monumental bronca de l’Associació Internacional d’Exorcistes. El dimoni és "real" i és "un ésser viu, espiritual, pervertit i pervertidor", li van respondre, furiosos. Curiosament, el debat no s’havia acabat d’apagar aquesta setmana quan Francesc va intervenir sobre una altra qüestió que possiblement farà parlar. La castedat és "una virtut que no s’ha de confondre amb l’abstinència sexual", ja que "la castedat és més que abstinència sexual", va afirmar el pontífex argentí.