«Drama, tragèdia, vergonya, fracàs...»: el món del futbol reacciona a l’adeu d’Itàlia al Mundial

«El tercer apocalipsi, el pitjor de tots», obre La Gazzetta dello Sport a Itàlia, que recull algunes de les reaccions internacionals sobre l’eliminació del seu país. Des d’Espanya, amb qui Itàlia comparteix alguna cosa més que el mar Mediterrani a les seves costes, no hi ha pietat amb els titulars. «Tercer fracàs mundial», destaca el MARCA amb la imatge de Donnarumma de genolls, amb les mans al capdavant que ocupa gairebé tota la portada. La mateixa fotografia es repeteix a l’AS, que dona preferència al vergonyós episodi racisme en l’amistós entre Espanya i Egipte.

Drama i deliri

En altres redaccions del món també resumeixen en poques paraules l’ocorregut a l’estadi Bilino Polje de Zenica. Des de França, L’Équipe es limita a saludar els seus botxins a la final del 2006: «Ciao, Itàlia», tant en digital com en paper: «Itàlia, una altra vegada a terra». The Guardian, d’Anglaterra, no fa servir qualificatius despectius, amb respecte envers la selecció que els va arrabassar l’Eurocopa del 2021 al seu propi feu, i atorga una mica de mèrit a la gran oblidada d’aquesta final de la repesca, la selecció de Bòsnia i Hercegovina: «Itàlia torna a quedar-se sense Mundial després del triomf de Bòsnia en la tanda de penals».

El Telegraf dels Països Baixos adjunta el «drama» a Itàlia i el «deliri» a Bòsnia, mentre que, a Portugal, A Bola recorre a un terme dantesc: «Quina tragèdia, Itàlia torna a fracassar». El Bild alemany afegeix un signe d’exclamació al seu titular: «Una altra vergonya Mundial per a Itàlia». A l ’Argentina també incideixen en la repetició d’aquest fenomen futbolístic: «Un altre fracàs d’Itàlia».

Des dels Estats Units, país amfitrió del torneig d’aquest estiu, segueixen l’estil britànic amb sobrietat, però posen el focus sobre Gennaro Gattuso i les seves disculpes després de la trobada en un altre article de The Athletic (NYT). El seleccionador italià va assumir gran part de la culpa entre llàgrimes en la seva compareixença davant els mitjans: «No ens ho mereixem, no és just. Demano disculpes perquè no ho he aconseguit», va dir abans de tornar al vestidor. «Ho sento, però així és el futbol. Estic orgullós dels meus nois i del que han fet», va afegir el tècnic de 48 anys abans d’evitar comentaris cap a l’actuació arbitral: «No vull parlar de l’àrbitre ni dels incidents. De vegades les coses em van sortir bé i altres vegades no».

Una joguina en mans de nens

El president del Nàpols, Aurelio De Laurentiis, va deixar un dels titulars més cridaners del dia al definir la seva selecció com un «joguet en mans de nens», però les xarxes socials van tornar a ser protagonistes amb algunes publicacions que es van viralitzar al cap de poques hores del transcendental partit de la repesca. A Twitter (X), un usuari va barrejar esport amb política a l’utilitzar de forma irònica les seus dels tres Mundials que Itàlia s’haurà perdut: «Orgullós d’Itàlia per boicotejar Rússia, Qatar i els Estats Units.» Molts d’altres van posar especial èmfasi en la comparació amb altres seleccions menors que han aconseguit classificar més mundials que Itàlia en els últims temps: «Un nen de 12 anys ha vist Panamà en 2 mundials i Itàlia en zero».

Notícies relacionades

Set claus dels insults racistes a l’Espanya-Egipte de Cornellà: ¿què passarà ara?

L’Espanyol condemna els càntics racistes emesos al seu estadi i denuncia una "campanya de desprestigi gratuïta"

Un altre dels temes que va generar més trànsit a les xarxes va ser l’increïble i irònic fet que Itàlia fos capaç de guanyar l’Eurocopa del 2021 contra Anglaterra enmig de les seves sonades derrotes mundialistes, a més que la seva última victòria en un Mundial fos precisament contra els anglesos, el 2014.

Perquè els italians puguin tornar a celebrar en la gran cita del futbol hauran d’esperar fins al 2030si és que aconsegueixen sortir de la selva fosca dantesca per trobar la seva ruta cap a Espanya, Portugal i el Marroc. Destins una mica més propers geogràficament, però que avui dia es senten com si estiguessin a mitja vida de distància.