Acabats el 25% de projectes de Rodalies previstos per a la dècada

Dels projectes ja executats, n’hi ha un, no massa car (nou milions d’euros) que ha permès maximitzar la capacitat dels dos túnels ferroviaris que travessen Barcelona. Es tracta de la configuració 4+4 de l’estació de Sants, un esquema més racional de vies que redueix els temps de pas dels trens, amb pujades i baixades més àgils. El disseny anterior obligava els trens a aturar-se al túnel a l’espera que el raïl quedés lliure per poder descarregar passatgers.

També està acabada, i no és cosa poc important, la renovació de la senyalització de la línia Terrassa-Manresa (R4 i R12), amb nous sistemes de bloqueig automàtic de via doble (els trens poden circular indistintament per qualsevol de les dues vies) que aporten més seguretat. Important també la instal·lació del sistema ERTMS (el mateix que s’utilitza en l’alta velocitat) entre l’Hospitalet i Mataró, que després de les homologacions i posada en marxa dotarà l’R1 de Rodalies, línia que va complir 175 anys a l’octubre, de més eficàcia i fiabilitat, segurament dos dels trets que més reclama l’usuari de rodalies.

A la carpeta de tasques acabades també es compten fins a 150 petites reparacions que tenen molt a veure amb les habituals avaries que pateix el sistema: túnels en mal estat, com el de Toses; reparació de ponts, com el del Ter i el Freser a Ripoll, o renovacions de catenària, com l’escomesa entre Maçanet i Caldes. Aquestes actuacions són les que han d’ajudar a fer que la xifra d’incidències a Rodalies (quan no és una causa aliena a la infraestructura, com vandalisme, negligència o intents de suïcidi) es comenci a reduir de manera dràstica.

Quant a les estacions ja inaugurades, destaquen les de Sant Andreu (vuit milions, i potser la més emblemàtica per ser la primera peça liquidada de la trama de la Sagrera), Cambrils (20,1 milions) i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (9,6 milions). Per 138 milions també s’han remodelat tots els trens de la sèrie 447, més de 120, perquè siguin accessibles per a persones amb problemes de mobilitat.

Treballant en això

Els 101 nous trens adquirits per Renfe el 2022 i 2023 començaran a circular en proves a finals d’aquest any, de manera que es puguin anar incorporant al servei a partir del 2025. No és pròpiament infraestructura, però són 1.100 milions d’euros. Si s’hagués de dibuixar un podi amb els tres projectes en execució més importants, a més dels trens, el conformarien la integració ferroviària a Sant Feliu –cobertura de vies perquè el municipi deixi d’estar partit en dues parts–, el nou accés amb tren fins a l’aeroport (uns 65 milions d’euros) i la duplicació de vies a l’R3, que ja s’està duent a terme entre Mollet i Parets del Vallès, amb altres trams en estudi per, algun dia, tenir doble via entre Montcada i Vic.

En relació amb el projecte del Prat, es manté el debat sobre quin operador ha d’explotar la nova llançadora que se suposa que partirà des de Sant Andreu. La Generalitat ha defensat sempre que vol que sigui Ferrocarrils, però entitats com Promoció del Transport Públic reclamen que es prolongui l’R4 per no afegir nous trens als ja per si mateixos plens túnels ferroviaris de Barcelona. Fa un parell de mesos, una responsable de Territori obria la porta a aquesta possibilitat. Ja ho veurem.

200 metres d’Arc de Triomf

S’ha de destacar l’ampliació d’andanes a l’estació d’Arc de Triomf, que per 3,4 milions d’euros acceptarà en el futur trens de 200 metres de llargada, cosa que permetrà ampliar la capacitat un 30% de les línies R2, R3 i R4. El maridatge d’aquesta obra, de la qual ja es parlava l’any 2009, amb els nous combois de Renfe serà una part fonamental de la xarxa ferroviària.

Tenen la seva rellevància dues obres més en estacions que exerceixen de capçalera metropolitana: Castelldefels i Montcada Bifurcació. En els dos casos s’està treballant perquè els trens que circulen per aquests punts no hagin de portar a terme encreuaments al mateix nivell, cosa que genera esperes, retards i escassa eficiència a la xarxa. Al no haver de deixar tant marge de seguretat perquè aquestes coincidències no generin un perill, la malla podrà avançar amb més fiabilitat i més agilitat (sempre que no hi hagi altres problemes...).

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

Aquest apartat no pot finalitzar-se sense les referències a la Sagrera. El projecte constructiu de l’arquitectura interior hauria d’estar acabat i entregat aquest primer trimestre del 2024, cosa que permetrà, a la fi, establir un calendari per acabar tot el conjunt ferroviari, al qual haurà de seguir el disseny per crear, a la superfície i fins a la Trinitat, un gran parc urbà de gairebé quatre quilòmetres de llarg.

Tot això esmentat fa referència al primer quinquenni del pla. El segon està menys definit, entre altres motius perquè els diners no estan tan assegurats com en el primer quinquenni. En qualsevol cas, i en paral·lel a l’execució de tot el que ja està en marxa, ja es treballa en la configuració d’aquest gran paquet del tot el que, per ara, s’haurà de catalogar com a promeses.