La frustració s’estén entre els coordinadors ‘antibullying’: «Som un mer pedaç»

Crida l’atenció la disparitat entre estudis. Si bé l’OCDE consagra en general un bon ambient escolar a Espanya, un informe del 2023 del sindicat Csif revela que gairebé tots els docents de l’escola pública (91%) asseguren que hi ha problemes de convivència a les seves classes. Més de la meitat (60%) admeten casos de violència freqüent entre els alumnes i el 72% afirmen que han patit atacs verbals o físics, també amenaces, per part dels estudiants. És més, gairebé el 40% confessen que han sigut víctimes d’actes violents per part de les famílies dels alumnes.

Un pedaç

En aquest context complex, la comunitat educativa es pregunta si el paper dels coordinadors de benestar està donant fruits. Aprovada el 2021, la llei de protecció a la infància i l’adolescència davant la violència (Lopivi o llei Rhodes) va institucionalitzar la figura dels coordinadors, un rol que no acaba d’alçar el vol a Espanya. A Catalunya, els anomenats ‘cocobe’ es van implantar amb dificultats el setembre del 2023 i, després de les crítiques inicials de «soledat i desbordament», Educació va aprovar una partida anual de 3,9 milions d’euros.

«És un simple pedaç», es lamenta Mercè López, mestra d’infantil i primària amb 20 anys d’experiència a les aules i que va formar part de la fornada de ‘cocobes’. Segons la seva opinió, la principal sentència de la nova figura és que no treballa directament amb l’alumnat, sinó que ho fa a través de la resta de professors. «Primer ens formem i després impartim formació, coordinem i orientem els nostres companys perquè siguin ells els que ho apliquin tot a l’aula. És a dir, som mers transmissors d’informació», critica la mestra. «Passa el mateix amb les hores de tutoria a primària. ¿De debò que en una hora a la setmana solucionarem problemes de convivència?», es pregunta després de demandar un canvi molt més radical i profund en el sistema educatiu.

«La disciplina ve de casa. Però les famílies cada vegada estan més ocupades i menys presents en la vida dels seus fills i filles. L’escola ha de donar cobertura també a aquests nens», explica mentre demana que el professorat tingui formació en psicoeducació.

Ni litigis ni merders

Notícies relacionades

Pablo Duchement, pèrit judicial: «No tot el ‘bullying’ és una qüestió d’autoestima, hi ha nens que són psicòpates»

Les previsions climàtiques mostren signes de remissió en les emissions contaminants per primera vegada: «Ara cal accelerar l’acció»

Després de criticar el corporativisme existent en molts centres, López assegura que les escoles «no volen litigis ni merders». Per això, segons la seva opinió, també està fallant la lluita contra el ‘bullying’, que hauria de ser una línia vermella en els problemes de disciplina i sana convivència. Lamenta que a la comunitat educativa se li omple la boca parlant de protocols que –conclou– o no s’obren o queden en paper mullat.

Impunitat dels disruptius

Director d’una escola d’alta complexitat a San Javier (Múrcia) i autor de l’assaig ‘Aulas sin bullying, aulas sin miedo’, Toni García Arias, afirma que al seu centre amb prou feines hi ha conflictes significatius. És una escola on gran part de l’alumnat –de 17 nacionalitats– té un perfil socioeconòmic baix. També n’hi ha amb discapacitat física o intel·lectual i amb trastorns greus del neurodesenvolupament, com autisme. «Aconseguir aquest clima de convivència no ha sigut fàcil», explica el docent, que reconeix que, fa anys, només es penalitzaven els casos més greus i els alumnes amb comportaments disruptius sentien cert grau d’impunitat. «Quan em van nomenar cap d’estudis –explica l’ara director– vaig començar a penalitzar totes les actuacions contràries a les normes bàsiques de convivència i vaig prendre mesures ajustades a la gravetat de les accions», afegeix García Arias, que també va començar a responsabilitzar els alumnes de la seva pròpia disciplina, creant patrulles de mediació.