La llei contra el malbaratament alimentari arrencarà aquest any

El Govern té previst reprendre en les pròximes setmanes el projecte de llei de prevenció del desaprofitament alimentari per poder tramitar-lo al més aviat possible, després que el text quedés aparcat per l’avenç de les eleccions generals l’estiu passat. La proposta legislativa, que contempla sancions de fins a mig milió d’euros en els casos d’infracció més greu, inclou dues obligacions: que totes les empreses implicades en la cadena alimentària disposin d’un pla de prevenció de pèrdues i desaprofitament i que les que estiguin en contacte directe amb els consumidors estableixin convenis amb entitats sense ànim de lucre per a la donació dels excedents.

En l’actualitat, un terç dels aliments que es produeixen al món acaben a les escombraries. A la Unió Europea, on les dades no són homogènies perquè cada país les calcula de manera diferent (i alguns ni ho calculen), s’estima que el malbaratament d’aliments ascendeix a uns 131 quilos per persona i any, amb el consegüent impacte que aquestes pèrdues tenen per a l’economia, la sostenibilitat del planeta i l’accés a una alimentació justa i saludable per a totes les persones.

La represa del tràmit de la norma espanyola coincideix amb la regulació que està preparant també la Unió Europea (UE), que treballa en un reglament de residus que permeti la reducció per al 2030 del desaprofitament alimentari del 10% en la indústria i del 30% al comerç minorista, la restauració i les llars. En el cas espanyol, el Ministeri d’Agricultura i Alimentació aspira que aquesta sigui una de les primeres lleis que es reprengui aquest gener, el nou any polític, segons va avançar el director general d’Indústria Alimentària, José Miguel Herrero, en la clausura d’unes jornades celebrades al desembre.

Una vegada es tramiti la iniciativa al Consell de Ministres, Herrero va expressar l’esperança que "pugui sortir al més aviat possible", tot i que queda "molta feina per fer". Segons el parer del director general, la pandèmia i la inflació han fet que els ciutadans estiguin més conscienciats amb el valor dels aliments i els aprofitin millor. Un coneixement més gran de les dates de l’etiquetatge i la planificació de les compres seran, segons va remarcar, "dues de les palanques" amb què continuar reduint el desaprofitament.

Mentrestant, a Catalunya, està previst que durant el primer semestre d’aquest 2024 s’aprovi per fi el reglament per mitigar el malbaratament alimentari, d’acord amb la llei aprovada pel Parlament el 2020. També les empreses catalanes estaran obligades a elaborar un pla de prevenció, cosa que implica, per exemple, que quan s’aprovi el document per al desplegament de la normativa, els restaurants amb més de 10 empleats hauran de disposar d’un pla específic per evitar les pèrdues i el malbaratament alimentari.

"És clau, a més, que totes les empreses del sector mesurin i informin cada any sobre quants aliments es malgasten en els seus processos, perquè d’aquesta manera podrem saber de quin punt partim i traçar estratègies per millorar", explica el director general d’Indústries Agroalimentàries de la Generalitat, Joan Gòdia. També se’ls demanarà que comptabilitzin la quantitat de producte que es destinarà a donacions per a persones vulnerables i quant anirà a alimentació animal.

Encaix amb la llei catalana

Notícies relacionades

Presó per al maquinista i un excàrrec d’Adif per l’accident de l’Alvia

Gislan Zekri, estudiant de Treball Social: "Entendre el context cultural de la persona és vital per ajudar-la"

"En principi, la llei catalana, que està més avançada, encaixaria amb l’espanyola, malgrat que hi ha alguns punts de discrepància que esperem resoldre", apunta Gòdia en conversa amb aquest diari. El responsable d’Indústries Alimentàries assenyala l’èmfasi que fa la normativa autonòmica en la prevenció i destaca la feina de sensibilització que s’ha fet en els quatre anys que fa que es va aprovar la llei. "Els consumidors, però també els productors i la indústria, tenen cada vegada més clar que aquesta és una manera útil i eficaç per contribuir a la defensa del planeta", prossegueix.

"I més en un moment de sequera com el d’ara –afegeix–. Perquè es faci una idea, l’aigua que s’utilitza per produir els aliments que després es malversen és l’equivalent a 250 quilòmetres cúbics". Amb tota aquesta aigua es podria omplir 1.515 vegades l’embassament de Sau, un dels que més està patint actualment els efectes del dèficit hídric. El projecte legislatiu espanyol, que finalment va decaure en el seu tràmit parlamentari per la convocatòria de les eleccions generals, va comptar amb el suport del PP. Milagros Marcos, portaveu d’Alimentació dels populars al Congrés opina que la llei tindrà una segona oportunitat per tirar endavant.